Aitor Llet i Vi: "Hem de centrar-nos en fer allò que ens encisa"

Aitor Llet i vi és un tot terreny de la creació de contingut en valencià. Fa reportatges, estriming en directe, ha treballat el gaming, ara està treballant la cuina.. Aitor és d'eixes persones inquietes que no poden parar i que han nascut per a comunicar i crear. La seua enèrgia és inacabable i és capaç d'impulsar projectes personals i col·lectius. A banda d'això és estudiant de Comunicació Audiovisual i amic de festivals de música i combois diversos. 

Has fet, musica, gaming, cuina, humor... Hi ha algun tema amb el qual encara no t'atreveixes?

Una de les coses que, sense dubte, més m’ha atret de fer vídeos a les xarxes és tindre la llibertat absoluta de fer allò que vull. Seguint l’objectiu d’entretindre’m i estar satisfet amb allò que faig mai he trobat una barrera a l’hora de fer alguna cosa. De normal, la gent sol trobar esta barrera en la vergonya per mostrar-se d’alguna forma poc normativa o habitual.

En el meu cas, lo únic que ha determinat alguna vegada allò que faig és l’intent de barrejar allò que em funciona i allò que m’encisa fer. De vegades engegaria noves seccions o temàtiques al canal, però amb el temps he anat construint un espai i marca personal que he anat determinant en unes certes temàtiques, i pense que és bona idea seguir construint en eixe camí si, a més, és el que em segueix agradant. Sempre he dit que quan ja no m’agrade un contingut, no el faré. A la fi duc des del 2015 fent i desfent idees i continguts a Internet.

Com gestiones la teua comunitat? Contestes a tot i a tots?

Intente mantindre una connexió certament constant amb la meua comunitat. Aconseguir una certa afinitat amb el meu públic és reconfortant ja que, en el meu cas, com faig contingut d’allò que més m’agrada, la gent que em segueix acostuma a tindre gustos semblants als meus. En algunes ocasions comptades, mantindre este vincle constant ha arribat a ser un poc estressant. Però moltes altres vegades soc jo qui necessita sentir el calor del meu públic per a alçar la meua moral.

Creus que les coses que fas es podrien fer en la tele?

Als meus canals no pretenc crear contingut que puga ser fàcilment adaptable al format televisiu, tot i que de vegades sí que he experimentat a fer les meues pròpies produccions amb l’objectiu d’acostar-me al format televisiu. La Copeta de bàsquet a Twitch fou un èxit absolut personal, vam aconseguir fer una retransmissió digna d’un esdeveniment esportiu de 5 hores a un pabelló esportiu, amb 80 participants, públic presencial i online i tot el material necessari. A més, per un cost total de 0€. Tot gràcies a sumar i coordinar esforços col·lectius.

Per tant, no crec que el meu format siga l’idoni per a una televisió normativa perquè no ha nascut amb este objectiu, però sí crec que tinc la capacitat de fer-ne un format perfectament vàlid per a la televisió convencional. De fet, en alguna ocasió una productora valenciana ha confiat en mí per a treballar conjuntament i dur a terme una proposta per a la RTVV. La dificultat en este cas va ser que els mitjans tradicionals confiaren en la nostra proposta. L’enteniment entre productora i creador van ser total, va haver bona cohesió.

Què fas quan trobes un hater molt hater?

Normalment ho deixe passar, sense donar-li importància. Dur molts anys creant contingut i ser conscient de tot allò positiu que m’aporta dia a dia este món ha fet que cada vegada m’afecten menys les crítiques negatives individuals. Això sí, una onada massiva de haters podria ser ben diferent, però per sort estic aprenent per on xafar per a no emportar-me cap onada negativa d’este estil.

Quin consell li donaries a algú que vol començar a crear contingut? (En qualsevol llengua).

Sense dubte, l’animaria a comunicar allò que més li agrade i més ganes tinga de contar. Ha d’allunyar-se dels pensaments negatius que a tots ens han vingut alguna vegada quan pensem en fer alguna cosa fora de l’habitualitat. La vergonya és un mur que hem de botar per a poder gaudir del camí ocult darrere d’esta. Hem de centrar-nos en fer allò que ens encisa, perquè si ho fas amb bona intenció i no fas mal a ningú, per què ningú hauria de qüestionar allò que fas?

Què vols ser de major?

Esta és una pregunta a la qual mai li he donat especial importància en la meua infantesa, ni a la meua adolescència. Per sort, sempre he tingut en ment provar tot allò que m’atreia: he fet pintura durant 5 anys, he fet kung-fu, he tocat la guitarra, informàtica... Tot fins a arribar a este hobbie que cada vegada s’apropa més a aspiració i professió. Comunicar i saber transmetre davant d’una càmera o un micròfon és l’objectiu que més fortament estic seguint a dia de hui. També em criden l’atenció alguns aspectes més tècnics de l’audiovisual, però perquè duc practicant la preproducció, producció i postproducció dels meus continguts des que tinc 13 anys.

Per tant, m’agradaria poder dedicar-me a la comunicació, ja siga en formats de les xarxes socials o en formats més tradicionals com la televisió la ràdio, que també m’agraden molt.

Com gestiones estudiar Comunicació Audiovisual (amb continguts classics) mentre et baralles cada dia amb els nous formats i el llenguatge de xarxes? 

En ocasions me’n adone que cada vegada se’m fa més difícil, ja que el volum de treball i motivació pels meus projectes és cada vegada major, mentre la carrera universitària de vegades senc que la estic cursant com un tràmit per a accedir a tindre un títol. No vull desacreditar la formació teòrica del camp audiovisual, de fet pense que és necessàri el seu estudi constant, clar que ho és. Però el pla d’estudis deixa molt que desitjar als estudiants que entrem a la carrera amb un desfici enorme per començar a desenvolupar idees, gravar i fer coses pràctiques.

Tot i això, a dia de hui “l’èxit” i la prosperitat dels meus projectes és la font de motivació que em fa alçar-me cada dia per a afrontar els estudis i la meua vida en general. Llet i Vi i la resta dels meus projectes són la meua font principal de vida, osiga que per a mi tot el que estic construint és tan valuós com el meu propi cor.

En cada xarxa la gent es diferent? I tu? Et comportes de manera diferent? 

La gent no té perquè ser diferent en cada xarxa, però cada xarxa sí que té una forma o formes de ser consumides diferents de la resta. Fa uns anys Youtube era la meca on volcar el teu temps lliure. Ara ho són Instagram i TikTok, mentre Youtube ha quedat com una mena de repositori d’ocasional consulta i Twitch és la plataforma que més costa endinsar a nou públic.

Per tant, en cada xarxa compartisc el contingut que considere més oportú, tot i que en totes soc la mateixa persona, defense els mateixos valors i quan ho mereix, replique els mateixos missatges. En quant al contingut, compartisc en cada xarxa el format que considere més òptim per a cadascuna.

Què opines de la polémica en la comunitat de creadors en valencià respecte a les temàtiques i la qualitat dels perfils i canals? 

Crec que tota crítica feta a través d’un discurs constructiu i mediador pot ser bona ferramenta per a convidar-nos a la autorreflexió i millora dels nostres continguts. Malauradament, l’anonimat o la no-presencialitat física de les persones en l’entorn de debat virtual agreuja les formes més negatives i irracionals de respondre davant de certs estímuls. Els missatges mal intencionats derivats d’esta polèmica fan mal, m’han fet mal i han aconseguit alguna vegada deixar-me fora de joc alguns dies. Per tant, cal prendre’s este tipus de polèmiques amb certa distància per a que no t’afecte a la teua moral per seguir creant.

I entrant al tema, pense que hi ha una varietat certament ampla de tipologies i continguts en valencià. Però, d’altra banda, hi ha una gran mancança de visibilitat de la majoria d’estos creadors. Està clar que sols un de cada tants creadors té la oportunitat de viralitzar-se a Internet, per això és ben important que cada dia es sumen més creadors que aporten més varietat, més idees i, en definitiva, estimulen més la nostra oferta audiovisual. Som realment pocs els qui tenim una activitat diària a xarxes. He d’admetre que d’entrada no sona molt convincent això de fer contingut en la nostra llengua si és que no persegueixes un fi polític o moral. Però jo a dia de hui pense que no puc estar més satisfet i content per estar fent el que faig. I per al remat estic aconseguint un fum d’experiències i possibilitats laborals que no haguera aconseguit de cap altra manera.

Quin seria el tema que és un èxit segur?

Últimament no em lleve la idea del cap de fer un canal de bàsquet en valencià. Després de pensar-ho molt, pense que és un esport suficientment popular com per a comptar amb una bona base de seguidors. A més, és un esport que, a diferència del futbol, no està “divinitzat”. És a dir, és molt més accessible a l’hora d’aconseguir contactes, entrevistes i endinsar-se al seu món. No crec que siga un èxit segur, però pense que la primera persona que es pose a fer contingut habitual d’este tema i sàpiga on clavar el cap, sense dubte s’endurà un fum de possibilitats i experiències que encara ningú ha volgut explorar.

Sembla que cada dia s’estan dedicant més esforços humans i econòmics, tant per part d’institucions com d’iniciatives privades, per a lluitar per la presència digna del valencià a la xarxa. Per tant, qualsevol tema amb una base de seguidors notòria i duta a terme amb una certa constància pense que pot aconseguir canviar la vida de la persona que s’anime a fer-ho.

Quina pregunta t'hauriem d'haver fet i no hem pensat a fer-te-la?

Diners! “Quants diners has guanyat fent contingut en valencià d’eixe que diuen que no té cap futur” jajajaja

Sols comentaré que a l’hora d’endinsar-te a fer alguna cosa com la que faig jo, crear contingut i llançar-te a fer totes aquelles coses que t’apasionen, l’últim objectiu que s’ha de perseguir és el de guanyar diners, perquè sinó la desil·lusió t’arribarà ben prompte. La il·lusió és el que ens ha de menejar a fer allò que cap altra força pot menejar. Però mentiria si no et diguera que he guanyat diners fent el que faig, clar! Però ho vaig començar a fer després de 6 anys creant contingut regularment! Mai havia perseguit eixe objectiu, per tant mai m’he cansat de caminar. Imagina’t tindre la possibilitat de fer allò que més t’agrada, estar totalment satisfet per fer-ho i que de remat aconseguisques generar la economia que et permeta invertir en el projecte i seguir creixent i fer més grans eixes idees que ens ronden el cap. Doncs això m’està passant, osiga que no puc fer altra cosa que seguir gaudint de fer allò que més m’agrada.