L'impacte econòmic de la indústria de el futbol no només es pot valorar a partir dels informes de les consultores, Deloitte o KPMG per exemple. També és important analitzar la contribució dels clubs per al desenvolupament de la societat a la qual pertanyen. Dit d'una altra manera: la seua capacitat de generar benestar entre la població.
Els title rights o naming rights s'associen habitualment amb els drets d'una empresa a patrocinar un recinte esportiu. En aquest sentit, la decisió de l'FC Barcelona de cedir els ingressos per title rights de Camp Nou de la temporada que a la seua fundació per invertir en la lluita contra el coronavirus és una d'aquestes iniciatives totalment necessàries per a legitimar aquest projecte esportiu a nivell mundial: el seu impacte econòmic immediat s'estima en 15 o 20 milions d'euros; però serà molt més important valorar el futur resultat d'aquesta inversió en la investigació mèdica.
Si el Barça havia ajudat a lluitar contra la malària o el VIH, també estava obligat com a institució a aportar el seu granet de sorra en la lluita contra l'actual pandèmia.
Els cognoms dels estadis
Així doncs, possiblement l'acció més rellevant serà posar a disposició de la lluita contra la COVID-19 un dels principals actius de el club català: el Camp Nou i, concretament, el seu nom. De fet, després dels ingressos que moltes organitzacions esportives reben per la publicitat central en la seua samarreta -el Barça percep 55 milions d'euros anuals de Rakuten-, els col·loquialment coneguts com "cognoms dels estadis" ja fa temps que s'han convertit en l'altra gran font d'ingressos comercials.
Tot i que entre els clubs de la lliga espanyola encara no és una pràctica generalitzada, sí que ho ha estat des de fa anys en altres competicions: la Bundesliga va ser una de les principals impulsores d'aquesta pràctica. Un informe de l'any passat de la consultora Duff & Phelps assegura que el Camp Nou i el Santiago Bernabéu són els dos estadis europeus amb una valoració més alta de les seves title rights : 32 milions de dòlars anuals.
Aquest mateix informe situa per darrere dels dos estadis dels grans clubs de Manchester -Old Trafford (26.750.000) i el Etihad (21,9 milions) -, així com l'Allianz Arena de Munic (17,9 milions). Unes valoracions per sobre dels preus actuals de mercat: el City rep uns 15 milions, mentre que el Bayern de Munic ingressa agost.
Treure rendiment als estadis
Certament, la monetarització dels estadis s'ha convertit en un dels principals objectius dels clubs de futbol europeus, que avui adopten ia un model de gestió on la maximització dels beneficis és, per se , quasi més important que la maximització dels seus resultats (la influència de les grans lligues als Estats Units és significativa).
En aquest sentit, els smart stadiums (estadis intel·ligents) o business approach Stadia (estadis adaptats als negocis) tenen la capacitat de generar un volum d'ingressos comercials vinculats al match-day (dia de partit) imprescindibles per mantenir la competitivitat dels clubs . Quan els clubs s'han convertit en multinacionals de l'entreteniment , també els seus estadis s'han museïtzat i s'han convertit en objectes de culte per als aficionats i patrocinadors.
La relació amb el turisme
I, és aquí on entra, també, la relació amb el turisme. L'anomenat "turisme esportiu" representa una quarta part dels ingressos de la indústria turística mundial. Per exemple, l'any 2016 l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va xifrar en més de 10 milions els turistes que van visitar Espanya per motius esportius, aportant quasi 12 000 milions d'euros de facturació.
Per a aquests turistes, els museus de l'FC Barcelona i el Reial Madrid són algunes de les instal·lacions més interessants de visitar: en la temporada 2017-18, el Barça va rebre 1,9 milions d' visitants al seu museu , mentre que el Reial Madrid rebre 1 , 3 milions. Per ser més concrets, un 6% dels turistes de Barcelona assegura que la seua visita a la ciutat està motivada per la força de la marca Barça.
La quantitat de diners que els clubs poden deixar d'ingressar a causa de la paralització de l'activitat esportiva i el tancament dels seus estadis per culpa de la COVID-19 és significatiu.
El Barça, per exemple, factura 60 milions d'euros per les visites anuals al Camp Nou i tot apunta que les instal·lacions del club no tornaran a obrir-se a el públic fins a novembre de 2020 o, fins i tot, febrer de 2021. Per tant, si es compliren els pitjors pronòstics sobre l'evolució de la pandèmia, el club deixaria de facturar, literalment, tota l'activitat turística d'un any.
De fet, aquesta xifra de negoci generada pel turisme esportiu no semblava estar molt ben reflectida en les previsions globals que va fer La Lliga a l'inici de la pandèmia, que estimava que una cancel·lació de la competició suposaria per al futbol professional espanyol una pèrdua de 549 milions d'euros en concepte de drets de televisió, més altres 88 milions vinculats als abonaments i 41,4 milions d'entrades.
L'impacte de mantenir tancat quasi un any al Camp Nou per a les arques de el club és enorme. L'efecte indirecte per a l'economia de la ciutat de Barcelona, també. Segons va publicar el propi club amb dades de PwC , l'aportació a l'PIB de la ciutat comtal en la temporada 2018-19 va ser de l'1,46%, va suposar la creació de 19 500 llocs de treball directes i indirectes, i, en el pla turístic , va generar 1,43 milions d'pernoctacions.
Quan haja passat la pandèmia i les competicions recuperen la normalitat, els clubs hauran de ser imaginatius a l'hora de buscar noves fonts d'ingressos que els ajuden a mantenir la seua competitivitat. Segurament, els preus que es pagaven no es podran mantenir, però el futbol viu immers en una dinàmica capitalista difícilment controlable i en la qual és molt difícil fer previsions.
¿Comercialització futura?
El FC Barcelona ha posat a disposició dels title rights de Camp Nou durant un any per a la lluita contra la COVID-19. Ara bé, deixa clar que això no és incompatible amb la seua comercialització futura per poder sufragar les obres de l'Espai Barça, el seu nou complex lúdic-esportiu: abans de la pandèmia, el club ja havia anunciat oficialment que per pagar les obres de el futur Camp Nou i tot el complex que es construirà als seus voltants, així com el nou Palau blaugrana i l'estadi Johan Cruyff, la comercialització dels naming rights serien una de les vies d'ingressos. El cost total de l'obra se situa sobre els 700 milions d'euros.
L'impacte global de la notícia, de la qual fins i tot s'ha fet ressò The New York Times , segurament atraurà bons projectes i empreses que tenen ganes de donar visibilitat als seus objectius de responsabilitat social. Però el Barça no es pot permetre que, tot i les ganes de contribuir a la lluita contra la SARS-CoV-2, acabe venent els seus title rights a alguna corporació que després els aprofite per blanquejar projectes, valors i ideals que no estan d' acord amb els valors fundacionals de l'entitat.
Posant com a exemple la comercialització de la publicitat central de la samarreta, el soci té en la ment el trauma que va suposar el pas de el patrocini solidari d'UNICEF a el patrocini comercial de Qatar Foundation i, finalment, a Qatar Airways.
Entre 2006 i 2010, el soci va interpretar l'aliança entre el Barcelona i UNICEF -a canvi d'1,5 milions d'euros desemborsats pel club- com una evolució de l'lema "més que un club". Però, per contra, hi va haver crítiques notables quan el club va decidir substituir UNICEF per la fundació de Qatar a canvi de el reemborsament de 30 milions d'euros anuals, i va promoure l'operació com una relació entre dues entitats sense ànim de lucre i amb voluntat de responsabilitat social.
La història no es pot repetir ara emparant-se en el coronavirus.
