A qui beneficien (realment) els plans de renovació de vehicles?

 La crisi econòmica derivada de l'expansió del coronavirus està produint una reducció en els ingressos, alhora que un marcat augment en la despesa pública espanyola.



Els diferents confinaments als que s'ha vist sotmesa una bona part del planeta han suposat que la demanda i l'oferta romanguen inactives i que, a més, no es troben entre si.


Davant aquest replegament del mercat, el sector automotriu a Espanya ha reclamat ajudes al Govern, per a recuperar la demanda de vehicles.


A aquesta petició s'han unit empreses del sector petrolier, que també demanen subvencions a la compra de cotxes, per a la renovació del parc automotor i la reactivació econòmica.


Alguns mitjans apunten al fet que el Govern hauria accedit a aquestes peticions, i estaria planejant mobilitzar 800 milions d'euros per a aquesta fi.


Però, és una bona idea gastar diners públics per a reemplaçar vehicles antics? Qui gana realment amb aquestes mesures? Què ha passat en altres ocasions?


Un cas anterior

En 2009, a l'inici de la Gran Recessió, el Govern va incentivar l'adquisició de nous vehicles amb la finalitat d'augmentar les vendes i substituir els cotxes antics per uns altres menys contaminants.


Mitjançant aqueix pla, al qual es va dir Pla 2000E, el sector públic aportava 1 000 euros, mentre que les empreses rebaixaven el preu dels cotxes en 1 000€.


Així, s'atorgava una reducció de 2 000 euros en cotxes de menys de 30 000€, que compliren certes característiques tècniques (com no superar un determinat nombre d'emissions).


Posteriorment, la Comissió Nacional de la Competència (ara CNMC) va publicar un informe en el qual plantejava els seus dubtes sobre la idoneïtat del Pla 2000E. Entre altres detalls, els preus dels cotxes subvencionats havien pujat després de l'aplicació del subsidi.


Quins efectes va tindre el Pla 2000E sobre els preus?

A partir d'aquest informe de la CNC, en 2016 publiquem una investigació, en la qual quantifiquem l'efecte del Pla 2000E en els preus dels cotxes (preus a eixida de fàbrica).


En aquest treball analitzem l'evolució dels preus dels vehicles venuts a Espanya entre 2007 i 2010, tenint en compte a més altres factors (unitats venudes per marca, evolució del PIB, estacionalitat, etc.) que influeixen en aquests.


Es va fer una comparativa tant amb els preus de vehicles no subvencionats del mercat espanyol, com amb els preus en mercats sense subvencions (en aquells dies, Eslovènia) dels models inclosos en el Pla 2000E.


Els resultats van ser concloents: els preus dels vehicles van augmentar entorn dels 670 i 1 000€ després de l'anunci del pla. O, dit d'una altra forma, els productors van pujar els preus (quasi) en la mateixa quantia en la qual posteriorment havien de baixar.


Però sí que es van vendre més cotxes, no?

En l'estudi també es van estimar els efectes del pla sobre la demanda de vehicles. La conclusió va ser que no va tindre un efecte significatiu sobre la quantitat demandada.


Encara que la venda de cotxes va augmentar lleugerament a l'inici del Pla 2000E, passats diversos mesos el creixement de la demanda va passar a ser negatiu, anul·lant l'efecte inicial. És a dir, no es van vendre més cotxes gràcies al pla.


En altres mercats també s'han obtingut resultats similars en analitzar els resultats de les subvencions a la compra. En el millor dels casos, aquest tipus de plans només retarden les compres dels qui desitgen canviar de cotxe, o avancen les d'aquells que la faran en el futur, però no semblen generar noves vendes.


De fet, Fesvial and GfK Emer Ad hoc Research (2009) van realitzar una enquesta a 1 061 individus, als quals van preguntar si el Pla 2000E els animava a comprar un cotxe durant l'any 2009. Només el 5% va respondre que el nou pla els motivava “molt” a comprar un cotxe durant 2009, mentre que un 15% va respondre “alguna cosa”.


La necessitat d'avaluar

Tenint en compte que les empreses van augmentar els preus, amb el que la seua aportació al programa d'ajudes va quedar anul·lat, i que no va créixer la demanda, hi ha arguments per a dubtar de la bondat d'aquestes polítiques?


Malgrat l'evidència, i fins on aquests autors coneixen, no s'ha fet una avaluació pública de l'efecte d'aquestes polítiques d'ajudes a la compra, encara que s'han invertit més de mil milions d'euros en els plans llançats en l'última dècada (Pla VIU, Pla 2000E, Pla PIVE-1, Pla PIVE-2, Pla PIVE-3… i molts més).


Han eixit de les arques públiques 1 000 000 000 d'euros sense cap avaluació! La política perfecta? Doncs no, no ho sembla.