És clar que no vam fer prou per a previndre que la nostra eina s'usara també per a fer mal. Això va per les notícies falses, la intervenció estrangera en la política, el discurs de l'odi i la privacitat de les dades". Així reconeixia Mark Zuckerberg davant el Senat dels Estats Units els perjudicis generats pel gegant tecnològic que presideix, Facebook. Casos com el de Cambridge Analítica i el ciberatac que va deixar exposats les dades de 50 milions d'usuaris són sol els últims d'una llarga llista d'escàndols que envolten a la multinacional americana.
No obstant això, malgrat totes les polèmiques, la plataforma blava es manté com la xarxa social amb més usuaris actius del món quan es compleixen 15 anys des de la seua creació i entorn d'una dècada des de la seua expansió global. I és que Facebook aporta un valor afegit que cap altra aplicació pot igualar: la seua gran massa social. La ingent quantitat d'usuaris que ha sigut capaç d'aglutinar en aquest temps reté als més escèptics, que romanen atrapats en la xarxa pel seu propi temor a perdre el contacte amb els seus cercles, així com a prescindir d'alguns dels seus serveis.
En Xataka hem parlat amb experts en xarxes socials amb perfils diversos per a desentranyar com funcionen aquests mecanismes. A més, alguns usuaris ens compten per a què utilitzen l'aplicació i què pensen sobre les seues polèmiques. En aquest reportatge desgranem les claus de l'èxit de Facebook per a continuar liderant el mercat després de més de deu anys d'escàndols.
Facebook, un líder amb mala imatge
Facebook és la xarxa social més utilitzada del món. Al gener de 2019 comptava amb 2.271 milions d'usuaris actius, segons l'informe The Global State of Digital, elaborat pel servei per a la gestió de plataformes Hootsuite. Només Youtube seguia el seu deixant, a una distància considerable, amb 1.900 milions de perfils. A més, l'audiència de Facebook va créixer un 9,6% en l'últim any, una dada alta, encara que pitjor que el dels exercicis anteriors, que se situava entorn del 15%.
A Espanya, és la plataforma social més popular. Així, segons revela l'Estudi Anual de Xarxes Socials 2019, publicat per l'associació per a la publicitat i la comunicació digital IAB Spain, el 94% dels internautes la coneixen. D'acord amb aquesta investigació, Facebook és la segona xarxa social més utilitzada al país amb un 87% de penetració entre els usuaris, només superada lleugerament per Whatsapp (88%), també propietat de la multinacional.
Encara que en els dos treballs esmentats s'aprecia un creixement exponencial d'Instagram, sobretot entre els sectors de població més joves, Facebook continua sent el líder global. Un fet que no coincideix amb la seua imatge de cara al públic. En el cas espanyol, la companyia basada en Menlo Park (Califòrnia) se situa en el sisé lloc quant a valoració dels usuaris, empatada amb Twitter amb un discret 7,4 sobre 10. La superen Whatsapp, Youtube, Instagram, Telegram i Pinterest.
Tots els experts i usuaris consultats afirmen que la imatge de Facebook està per terra. Per exemple, Miguel Carvajal, director del Màster en Innovació en Periodisme de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, admet tindre un perfil, però no es considera usuari actiu, perquè li produeix "certa vergonya aliena el contingut, ansietat per no interactuar i lleu sentiment de culpa per no publicar". Facebook no li aporta a penes valor afegit, per la qual cosa es planteja abandonar-ho.
Per part seua, José Antonio González Alba, investigador sobre periodisme digital en la Universitat de Sevilla i ambaixador de Sembramedia a Espanya, coincideix en el poc que li aporta la xarxa, malgrat disposar d'un perfil personal: "Si hui no tinguera Facebook, crec que pràcticament no ho notaria en la meua activitat diària, que és fonamentalment professional".
Llavors, quin és el motiu de les seues xifres estratosfèriques?
El seu valor afegit, la massa crítica d'usuaris
Els experts i els usuaris coincideixen que la principal basa de Facebook per a retindre a la seua audiència malgrat tot és la seua enorme base d'usuaris. José Manuel Rodríguez, consultor expert en xarxes socials, afirma que els usuaris "veuen que l'acord transaccional, pel qual deixen dades als quals no donen valor a canvi d'estar connectats amb persones que són importants per a ells, continua sent favorable".
Els experts González Alba com Carvajal estan d'acord que el principal argument dels usuaris per a no abandonar Facebook resideix a mantindre el contacte amb coneguts amb els quals es manca d'altres vies de comunicació. "Existeix una por a no poder ser localitzat per algú del passat o del present que et necessite urgentment en alguna cosa o que et puga resultar profitós", afirma el professor de la Universitat Miguel Hernández.
De fet, Abraham Rodríguez, un dels usuaris de Facebook consultats, afirma que el seu principal motiu per a utilitzar l'aplicació és "l'extensió a la majoria de persones. Poca gent no el gasta, per la qual cosa tens més centralitzat l'ús d'una xarxa social per a contacte general", alguna cosa en el que coincideixen la resta d'usuaris entrevistats.
Per a molts usuaris no existeix una alternativa. Porten anys construint el seu entorn social en la plataforma, i emigrar a un altre canal significaria haver de moure tota la seua xarxa o arriscar-se a perdre part dels seus contactes. L'essencial per als usuaris, per damunt de les característiques de l'escenari comunicatiu, és conservar els seus cercles intactes.
Necessite una internet que no em faça sentir que em perd una cosa important si estic cinc minuts sense mirar-ho
Això pot derivar en l'efecte conegut com FOMO (Fear of Missing Out o Por a perdre's alguna cosa), que és considerat la síndrome causant que la majoria dels usuaris de xarxes socials passen gran part del seu temps pegats a una pantalla. Consisteix en el temor a no estar a l'última del que succeeix en el teu grup o en el teu entorn, d'eixir-te de la conversa pública, i pot generar trastorns psicològics com a depressió i ansietat.
L'opinió dels usuaris: viralitat i serveis locals
Roberto Prada, Jorge Gómez i Abraham Rodríguez
David Orenes, usuari de Facebook i exgestor de xarxes socials de Marca, afirma que "Facebook s'ha convertit no solament en una manera de connectar amb la gent o de mantindre la teua activitat social, que per a això ara està Instagram, sinó que s'ha reinventat com a contenidor del viral". No solament es tem a perdre la comunicació amb els teus contactes, sinó també a deixar de consumir el contingut que comparteixen.
L'usuari Jorge Gómez afirma que, a més d'utilitzar Facebook per a connectar amb amics i mantindre's informat, l'utilitza per a seguir a comptes "ximples" i consumir els mems que generen, així com els que comparteixen els seus contactes. Un altre usuari entrevistat, Roberto Prada, assegura que un dels usos més freqüents del servei per a ell consisteix a "descobrir algunes notícies i vídeos de pur entreteniment".
Un altre valor afegit en el qual els usuaris coincideixen és la facilitat per a crear comunitats locals a través de les pàgines i grups de Facebook. Roberto Prada assegura utilitzar-les per a consultar informació sobre el que esdevé a la seua ciutat, així com per a descobrir dates d'esdeveniments pròxims a la seua zona. Per part seua, Abraham Rodríguez també admet buscar en elles informació de serveis, horaris de botigues, etc.
Roberto Prada afig que un altre servei valuós que ofereix l'aplicació és el de mantindre als seus usuaris al dia de dates i esdeveniments importants del seu cercle d'amics, com són les notificacions sobre la seua data d'aniversari.
L'escassetat de competència
El periodista David Orenes opina que Facebook "es manté com la número u perquè a penes té competència". Per al professional, la plataforma conserva la seua posició gràcies a "rèdits del passat", ja que va generar la seua base d'usuaris "quan cap xarxa social podia fer-li cara".
La companyia ha rebut dures crítiques en els últims anys per ocupar una posició quasi monopolística en el mercat. El 10 d'abril de 2018, en la compareixença de Mark Zuckerberg davant el Senat dels Estats Units, el senador Graham va demanar al guru tecnològic que citara noms d'empreses que foren competència directa de la seua plataforma. Pregunta que va quedar deserta d'una resposta concreta.
"Si compre un Ford i no funciona bé i no m'agrada, em puc comprar un Chevrolet. Si estic contrariat amb Facebook, quin és el producte equivalent que puc utilitzar?", senador Graham
Encara que el problema, segons diverses fonts expertes, no resideix en què no hi haja serveis anàlegs, sinó en què la majoria d'aquestes plataformes són també propietat del gran conglomerat americà. Instagram i Whatsapp van ser comprades en 2012 i 2014, respectivament.
Això provoca que usuaris com Roberto Prada, que perceben que el servei "està jugant amb les nostres dades per a augmentar els seus ingressos de manera fraudulenta", no renuncien "a les comoditats que ofereixen els seus serveis", ja que "en ser també amos de WhatsApp i Instagram, ja controlen la nostra vida privada".
Pivotant a favor de la privacitat
L'usuari Abraham Rodríguez afirma que els problemes de privacitat per part de l'empresa i de tercers han provocat que "molta gent es plantege molt bé quina informació publicar i fins a quin punt es garanteix que no som investigats o controlats per les publicacions que rebem i, sobretot, per part de qui i amb quin propòsit", la qual cosa posa en qüestió la neutralitat de la xarxa. Per part seua, Jorge Gómez afirma que, encara que continua utilitzant Facebook de la mateixa manera, sí que existeix una sensació de falta de privacitat.
L'expert José Manuel Rodríguez reconeix que Facebook està intentant millorar la seua imatge davant els usuaris, sobretot referent a la privacitat de les dades: "Ara mateix estem en un canvi progressiu sobre com veiem el que som i fem en internet. A poc a poc anem sent més cauts i exigim més controls sobre les nostres dades, per aquest motiu Facebook s'estiga movent igualment en aqueixa adreça".
En el mes de març passat, Mark Zuckerberg va publicar en Facebook una extensa carta de més de 3.000 paraules en la qual assegurava que era el moment de donar un gir a la companyia per a liderar una Internet del futur més privada i segur. Encara que no oferia mesures concretes, sí que esmentava millores en el xifrat dels missatges, interaccions privades i de caràcter efímer, major seguretat i un emmagatzematge segur de dades.
No obstant això, malgrat totes les polèmiques, la plataforma blava es manté com la xarxa social amb més usuaris actius del món quan es compleixen 15 anys des de la seua creació i entorn d'una dècada des de la seua expansió global. I és que Facebook aporta un valor afegit que cap altra aplicació pot igualar: la seua gran massa social. La ingent quantitat d'usuaris que ha sigut capaç d'aglutinar en aquest temps reté als més escèptics, que romanen atrapats en la xarxa pel seu propi temor a perdre el contacte amb els seus cercles, així com a prescindir d'alguns dels seus serveis.
En Xataka hem parlat amb experts en xarxes socials amb perfils diversos per a desentranyar com funcionen aquests mecanismes. A més, alguns usuaris ens compten per a què utilitzen l'aplicació i què pensen sobre les seues polèmiques. En aquest reportatge desgranem les claus de l'èxit de Facebook per a continuar liderant el mercat després de més de deu anys d'escàndols.
Facebook, un líder amb mala imatge
Facebook és la xarxa social més utilitzada del món. Al gener de 2019 comptava amb 2.271 milions d'usuaris actius, segons l'informe The Global State of Digital, elaborat pel servei per a la gestió de plataformes Hootsuite. Només Youtube seguia el seu deixant, a una distància considerable, amb 1.900 milions de perfils. A més, l'audiència de Facebook va créixer un 9,6% en l'últim any, una dada alta, encara que pitjor que el dels exercicis anteriors, que se situava entorn del 15%.
A Espanya, és la plataforma social més popular. Així, segons revela l'Estudi Anual de Xarxes Socials 2019, publicat per l'associació per a la publicitat i la comunicació digital IAB Spain, el 94% dels internautes la coneixen. D'acord amb aquesta investigació, Facebook és la segona xarxa social més utilitzada al país amb un 87% de penetració entre els usuaris, només superada lleugerament per Whatsapp (88%), també propietat de la multinacional.
Encara que en els dos treballs esmentats s'aprecia un creixement exponencial d'Instagram, sobretot entre els sectors de població més joves, Facebook continua sent el líder global. Un fet que no coincideix amb la seua imatge de cara al públic. En el cas espanyol, la companyia basada en Menlo Park (Califòrnia) se situa en el sisé lloc quant a valoració dels usuaris, empatada amb Twitter amb un discret 7,4 sobre 10. La superen Whatsapp, Youtube, Instagram, Telegram i Pinterest.
Tots els experts i usuaris consultats afirmen que la imatge de Facebook està per terra. Per exemple, Miguel Carvajal, director del Màster en Innovació en Periodisme de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, admet tindre un perfil, però no es considera usuari actiu, perquè li produeix "certa vergonya aliena el contingut, ansietat per no interactuar i lleu sentiment de culpa per no publicar". Facebook no li aporta a penes valor afegit, per la qual cosa es planteja abandonar-ho.
Per part seua, José Antonio González Alba, investigador sobre periodisme digital en la Universitat de Sevilla i ambaixador de Sembramedia a Espanya, coincideix en el poc que li aporta la xarxa, malgrat disposar d'un perfil personal: "Si hui no tinguera Facebook, crec que pràcticament no ho notaria en la meua activitat diària, que és fonamentalment professional".
Llavors, quin és el motiu de les seues xifres estratosfèriques?
El seu valor afegit, la massa crítica d'usuaris
Els experts i els usuaris coincideixen que la principal basa de Facebook per a retindre a la seua audiència malgrat tot és la seua enorme base d'usuaris. José Manuel Rodríguez, consultor expert en xarxes socials, afirma que els usuaris "veuen que l'acord transaccional, pel qual deixen dades als quals no donen valor a canvi d'estar connectats amb persones que són importants per a ells, continua sent favorable".
Els experts González Alba com Carvajal estan d'acord que el principal argument dels usuaris per a no abandonar Facebook resideix a mantindre el contacte amb coneguts amb els quals es manca d'altres vies de comunicació. "Existeix una por a no poder ser localitzat per algú del passat o del present que et necessite urgentment en alguna cosa o que et puga resultar profitós", afirma el professor de la Universitat Miguel Hernández.
De fet, Abraham Rodríguez, un dels usuaris de Facebook consultats, afirma que el seu principal motiu per a utilitzar l'aplicació és "l'extensió a la majoria de persones. Poca gent no el gasta, per la qual cosa tens més centralitzat l'ús d'una xarxa social per a contacte general", alguna cosa en el que coincideixen la resta d'usuaris entrevistats.
Per a molts usuaris no existeix una alternativa. Porten anys construint el seu entorn social en la plataforma, i emigrar a un altre canal significaria haver de moure tota la seua xarxa o arriscar-se a perdre part dels seus contactes. L'essencial per als usuaris, per damunt de les característiques de l'escenari comunicatiu, és conservar els seus cercles intactes.
Necessite una internet que no em faça sentir que em perd una cosa important si estic cinc minuts sense mirar-ho
Això pot derivar en l'efecte conegut com FOMO (Fear of Missing Out o Por a perdre's alguna cosa), que és considerat la síndrome causant que la majoria dels usuaris de xarxes socials passen gran part del seu temps pegats a una pantalla. Consisteix en el temor a no estar a l'última del que succeeix en el teu grup o en el teu entorn, d'eixir-te de la conversa pública, i pot generar trastorns psicològics com a depressió i ansietat.
L'opinió dels usuaris: viralitat i serveis locals
Roberto Prada, Jorge Gómez i Abraham Rodríguez
David Orenes, usuari de Facebook i exgestor de xarxes socials de Marca, afirma que "Facebook s'ha convertit no solament en una manera de connectar amb la gent o de mantindre la teua activitat social, que per a això ara està Instagram, sinó que s'ha reinventat com a contenidor del viral". No solament es tem a perdre la comunicació amb els teus contactes, sinó també a deixar de consumir el contingut que comparteixen.
L'usuari Jorge Gómez afirma que, a més d'utilitzar Facebook per a connectar amb amics i mantindre's informat, l'utilitza per a seguir a comptes "ximples" i consumir els mems que generen, així com els que comparteixen els seus contactes. Un altre usuari entrevistat, Roberto Prada, assegura que un dels usos més freqüents del servei per a ell consisteix a "descobrir algunes notícies i vídeos de pur entreteniment".
Un altre valor afegit en el qual els usuaris coincideixen és la facilitat per a crear comunitats locals a través de les pàgines i grups de Facebook. Roberto Prada assegura utilitzar-les per a consultar informació sobre el que esdevé a la seua ciutat, així com per a descobrir dates d'esdeveniments pròxims a la seua zona. Per part seua, Abraham Rodríguez també admet buscar en elles informació de serveis, horaris de botigues, etc.
Roberto Prada afig que un altre servei valuós que ofereix l'aplicació és el de mantindre als seus usuaris al dia de dates i esdeveniments importants del seu cercle d'amics, com són les notificacions sobre la seua data d'aniversari.
L'escassetat de competència
El periodista David Orenes opina que Facebook "es manté com la número u perquè a penes té competència". Per al professional, la plataforma conserva la seua posició gràcies a "rèdits del passat", ja que va generar la seua base d'usuaris "quan cap xarxa social podia fer-li cara".
La companyia ha rebut dures crítiques en els últims anys per ocupar una posició quasi monopolística en el mercat. El 10 d'abril de 2018, en la compareixença de Mark Zuckerberg davant el Senat dels Estats Units, el senador Graham va demanar al guru tecnològic que citara noms d'empreses que foren competència directa de la seua plataforma. Pregunta que va quedar deserta d'una resposta concreta.
"Si compre un Ford i no funciona bé i no m'agrada, em puc comprar un Chevrolet. Si estic contrariat amb Facebook, quin és el producte equivalent que puc utilitzar?", senador Graham
Encara que el problema, segons diverses fonts expertes, no resideix en què no hi haja serveis anàlegs, sinó en què la majoria d'aquestes plataformes són també propietat del gran conglomerat americà. Instagram i Whatsapp van ser comprades en 2012 i 2014, respectivament.
Això provoca que usuaris com Roberto Prada, que perceben que el servei "està jugant amb les nostres dades per a augmentar els seus ingressos de manera fraudulenta", no renuncien "a les comoditats que ofereixen els seus serveis", ja que "en ser també amos de WhatsApp i Instagram, ja controlen la nostra vida privada".
Pivotant a favor de la privacitat
L'usuari Abraham Rodríguez afirma que els problemes de privacitat per part de l'empresa i de tercers han provocat que "molta gent es plantege molt bé quina informació publicar i fins a quin punt es garanteix que no som investigats o controlats per les publicacions que rebem i, sobretot, per part de qui i amb quin propòsit", la qual cosa posa en qüestió la neutralitat de la xarxa. Per part seua, Jorge Gómez afirma que, encara que continua utilitzant Facebook de la mateixa manera, sí que existeix una sensació de falta de privacitat.
L'expert José Manuel Rodríguez reconeix que Facebook està intentant millorar la seua imatge davant els usuaris, sobretot referent a la privacitat de les dades: "Ara mateix estem en un canvi progressiu sobre com veiem el que som i fem en internet. A poc a poc anem sent més cauts i exigim més controls sobre les nostres dades, per aquest motiu Facebook s'estiga movent igualment en aqueixa adreça".
En el mes de març passat, Mark Zuckerberg va publicar en Facebook una extensa carta de més de 3.000 paraules en la qual assegurava que era el moment de donar un gir a la companyia per a liderar una Internet del futur més privada i segur. Encara que no oferia mesures concretes, sí que esmentava millores en el xifrat dels missatges, interaccions privades i de caràcter efímer, major seguretat i un emmagatzematge segur de dades.
