Les vacances són sinònim de dies llargs en els quals les activitats d'oci es multipliquen. I entre elles, a més de passar més temps a l'aire lliure, augmenten les estones enfront de les pantalles, tant per a accedir a continguts educatius com d'entreteniment.
Per Noelia Hernández -12/07/2019 www.educaciontrespuntocero.com
L'estudi ‘Protect your digital life this summer and school year’’ de McAfee, companyia especialitzada en seguretat informàtica, assegura que durant les vacances els xiquets juguen una mitjana de dues hores diàries, la qual cosa es tradueix en unes 15 hores setmanals. En aquesta època, els adults també relaxen les seues exigències i solen ser més condescendents. No obstant això, aquesta permissivitat no hauria de ser sinònim de falta de supervisió i d'un accés poc segur, sobretot quan es tracta de videojocs i continguts online.
Informació i comunicació
Com ocorre amb quasi qualsevol tema, la informació és la clau per a un ús adequat. Encara que cada vegada menys, als videojocs els continuen perseguint determinats estigmes. Des d'Empantallados.com, plataforma per a donar a conéixer els beneficis de les noves tecnologies a pares i mares, s'encarreguen de desmuntar-los i ofereixen algunes pautes per a millorar la comunicació sobre aquest assumpte a casa.
Per a començar, no cal perdre de vista que qui posa els horaris i les regles és l'adult. Això sí, també cal assumir que “hi ha videojocs que requereixen certa obstinació i pocs minuts no basten per a triomfar (un simulador esportiu, un joc de construcció de civilitzacions, etc.). Cal intentar no tallar-lo en el moment de més goig, ja que seria quasi tan injust com parar una pel·lícula o un partit deu minuts abans del final”, apunten des d'aquesta plataforma. Això estalviarà més d'un conflicte.
Quant al tipus de continguts, des d'Empatallados.com assenyalen que és fonamental que els progenitors estiguen informats d'aspectes com les classificacions per edats dels videojocs (la PEGI europea, per exemple, indica a partir de quina edat és apte cada títol), es preocupen del gènere al qual solen jugar (si és educatiu, arcade, estratègia, etc.) i busquen referències sobre els títols. A més, és important assegurar-se que no entren en contacte de manera habitual amb desconeguts.
Finalment, també adverteixen de la importància que els menors no es posen davant d'una pantalla sols. Una bona opció és proposar-los que gaudisquen del videojoc en una pantalla gran i no en un telèfon mòbil o tauleta. D'aquesta forma, és més fàcil supervisar-los i, arribat el cas, compartir el joc en família.
Utilització dels controls parentals
Segons el mateix informe de McAfee, el 89% dels pares són conscients dels perills als quals estan exposats els seus fills, però encara hi ha una part que els desconeix o que no sap com controlar l'ús que fan dels videojocs i continguts online.
Hi ha dues paraules clau que qualsevol adult ha de tindre en compte quan permet l'accés d'un menor a un dispositiu amb connexió a internet: “control parental”. És l'alternativa més segura per a cerciorar-se que l'ús està d'acord amb la seua edat i amb els criteris establits per l'adult. Sobre aquest últim recau la responsabilitat de configurar-ho de la manera adequada.
Actualment existeixen eines que faciliten molt aquesta gestió. Exemple d'això són les possibilitats que ofereix Netflix o HBO per a restringir o limitar l'accés a les seues plataformes. A més de crear perfils per edats, també és possible establir la petició d'una clau d'accés (PIN) per a determinats continguts.
En el cas dels videojocs, al costat de la classificació per edats, les consoles també permeten administrar l'accés. Així, en la Xbox One, per exemple, és possible seleccionar un ús familiar. Entre altres configuracions, figura l'administració del temps que un xiquet passa amb la consola, qui pot interactuar amb elles i, com no, filtres de contingut per edat.
D'altra banda, qualsevol telèfon mòbil amb sistema operatiu Android o iOS facilita accions com el seu bloqueig amb un patró, contrasenya o empremta dactilar, a més de restringir les compres en botigues d'aplicacions, com Google Play. Les eines existeixen, ara només cal aplicar-les per a garantir que els més xicotets usen els dispositius de la millor forma possible, també durant les vacances.
Per Noelia Hernández -12/07/2019 www.educaciontrespuntocero.com
L'estudi ‘Protect your digital life this summer and school year’’ de McAfee, companyia especialitzada en seguretat informàtica, assegura que durant les vacances els xiquets juguen una mitjana de dues hores diàries, la qual cosa es tradueix en unes 15 hores setmanals. En aquesta època, els adults també relaxen les seues exigències i solen ser més condescendents. No obstant això, aquesta permissivitat no hauria de ser sinònim de falta de supervisió i d'un accés poc segur, sobretot quan es tracta de videojocs i continguts online.
Informació i comunicació
Com ocorre amb quasi qualsevol tema, la informació és la clau per a un ús adequat. Encara que cada vegada menys, als videojocs els continuen perseguint determinats estigmes. Des d'Empantallados.com, plataforma per a donar a conéixer els beneficis de les noves tecnologies a pares i mares, s'encarreguen de desmuntar-los i ofereixen algunes pautes per a millorar la comunicació sobre aquest assumpte a casa.
Per a començar, no cal perdre de vista que qui posa els horaris i les regles és l'adult. Això sí, també cal assumir que “hi ha videojocs que requereixen certa obstinació i pocs minuts no basten per a triomfar (un simulador esportiu, un joc de construcció de civilitzacions, etc.). Cal intentar no tallar-lo en el moment de més goig, ja que seria quasi tan injust com parar una pel·lícula o un partit deu minuts abans del final”, apunten des d'aquesta plataforma. Això estalviarà més d'un conflicte.
Quant al tipus de continguts, des d'Empatallados.com assenyalen que és fonamental que els progenitors estiguen informats d'aspectes com les classificacions per edats dels videojocs (la PEGI europea, per exemple, indica a partir de quina edat és apte cada títol), es preocupen del gènere al qual solen jugar (si és educatiu, arcade, estratègia, etc.) i busquen referències sobre els títols. A més, és important assegurar-se que no entren en contacte de manera habitual amb desconeguts.
Finalment, també adverteixen de la importància que els menors no es posen davant d'una pantalla sols. Una bona opció és proposar-los que gaudisquen del videojoc en una pantalla gran i no en un telèfon mòbil o tauleta. D'aquesta forma, és més fàcil supervisar-los i, arribat el cas, compartir el joc en família.
Utilització dels controls parentals
Segons el mateix informe de McAfee, el 89% dels pares són conscients dels perills als quals estan exposats els seus fills, però encara hi ha una part que els desconeix o que no sap com controlar l'ús que fan dels videojocs i continguts online.
Hi ha dues paraules clau que qualsevol adult ha de tindre en compte quan permet l'accés d'un menor a un dispositiu amb connexió a internet: “control parental”. És l'alternativa més segura per a cerciorar-se que l'ús està d'acord amb la seua edat i amb els criteris establits per l'adult. Sobre aquest últim recau la responsabilitat de configurar-ho de la manera adequada.
Actualment existeixen eines que faciliten molt aquesta gestió. Exemple d'això són les possibilitats que ofereix Netflix o HBO per a restringir o limitar l'accés a les seues plataformes. A més de crear perfils per edats, també és possible establir la petició d'una clau d'accés (PIN) per a determinats continguts.
En el cas dels videojocs, al costat de la classificació per edats, les consoles també permeten administrar l'accés. Així, en la Xbox One, per exemple, és possible seleccionar un ús familiar. Entre altres configuracions, figura l'administració del temps que un xiquet passa amb la consola, qui pot interactuar amb elles i, com no, filtres de contingut per edat.
D'altra banda, qualsevol telèfon mòbil amb sistema operatiu Android o iOS facilita accions com el seu bloqueig amb un patró, contrasenya o empremta dactilar, a més de restringir les compres en botigues d'aplicacions, com Google Play. Les eines existeixen, ara només cal aplicar-les per a garantir que els més xicotets usen els dispositius de la millor forma possible, també durant les vacances.
