Es tracta d'una eina que permetrà mesurar millor la capacitat de pagament del client i reduir els costos de finançament
Elisa Castillo Madrid 10 *JUL 2019 - 08.41 *CEST Original: https://cincodias.elpais.com/cincodias/2019/07/09/economia/1562694194_596331.html#?ref=rss&format=simple&link=guid
Des de fa més de quatre dècades, la informació creditícia compartida per les entitats financeres a Espanya s'ha centrat únicament a recollir els comportaments negatius, la qual cosa comunment es coneix com a fitxers de morosos. Una eina que si bé pot servir per a vetar el crèdit a dolents pagadors, aporta únicament una informació parcial ja que res diu dels deutes pendents. La recent entrada en vigor de la nova llei hipotecària ve a satisfer part d'aqueix buit en regular els fitxers positius, tant per a l'àmbit immobiliari com en el de crèdit al consum, amb els quals les entitats podran conéixer i compartir els deutes vius dels seus clients i saber com de bons pagadors són.
Malgrat ser encara una raresa a Espanya, els llistats positius estan ja àmpliament estesos als Estats Units i altres països del nostre entorn i des del sector dels fitxers confien que la nova regulació aconseguisca impulsar la seua posada en marxa. Segons defensen, es tracta d'una pràctica que afavorirà que la concessió de crèdit siga més responsable i transparent, alguna cosa que reduirà els riscos d'impagament i abaratirà els costos del préstec.
Les llistes negres dels fitxers morosos han servit tant per a pressionar als impagadors com per a valorar el perfil de risc d'un client. Però, segons destaquen els responsables dels fitxers, aquesta informació és insuficient i només ofereix una cara de la moneda. Res diu, en canvi, de la situació d'endeutament actual d'una persona i de la seua capacitat d'assumpció de nous préstecs. “El problema és que actualment manca una pota de la informació que és fonamental per a poder mesurar la capacitat d'endeutament i evitar impagaments”, recalquen les fonts consultades, alguna cosa que permetria dur a terme un scoring més precís a l'hora d'assignar el risc creditici.
Encara que aquests fitxers positius ja estan en marxa entre les financeres d'automòbils, la seua implantació a Espanya fins al moment ha sigut bastant excepcional a pesar que el Banc Central Europeu i el propi Banc d'Espanya els han vingut recomanat. Un desenvolupament que s'ha vist retardat no solament per la falta d'una cultura d'aquests fitxers, sinó també per una certa resistència de la banca a compartir les seues dades amb altres entitats a pesar que la seua aplicació està generalitzada als Estats Units, Alemanya, Itàlia o Portugal, on part de les entitats espanyoles sí que operen, detallen des dels fitxers.
És vosté un morós i no ho sap?
La morositat creditícia baixa a l'abril al 5,70% i segueix en mínims de 2010
“Nosaltres ja comptem amb la tecnologia necessària però ara depén que les entitats aporten les dades dels seus clients”, insisteixen. La nova llei hipotecària ve a satisfer a més part del buit regulador que existia fins hui, en contemplar l'ús d'aquests fitxers tant en l'àmbit immobiliari com en el del crèdit al consum. D'aquesta forma, els llistats positius podran plasmar les operacions de crèdit actualment vigents per un termini de cinc anys, prèvia comunicació a l'interessat, i segons un criteri de reciprocitat: les entitats podran consultar el fitxer en la mesura en què també aporten informació.
Aquests llistats, defenen, permetran satisfer la informació asimètrica que hui manegen les entitats, la qual cosa redundarà en una millor assignació de crèdit, alguna cosa que suposarà una sèrie d'avantatges també per al consumidor. D'un costat, la major informació creditícia sobre el client permetrà reduir el risc de potencials situacions de sobreendeutament. A més, farà possible que demostre com de bon pagador és, amb el que podrà negociar tipus d'interés més competitius i abaratir els seus costos de finançament, però també accedir a una major quantitat de crèdit.
De l'altre, permetrà a les entitats millorar la qualitat de les seues carteres d'actius, per la qual cosa necessitaran menys provisions d'impagament i altres cobertures reguladores. Un element amb el qual a més podran demostrar que han seguit una política responsable de concessió de crèdit. Tot això augmentarà la competència entre entitats, al mateix temps que reforçarà l'estabilitat financera i la robustesa d'un sistema amb menys morositat, sostenen els experts consultats.
Elisa Castillo Madrid 10 *JUL 2019 - 08.41 *CEST Original: https://cincodias.elpais.com/cincodias/2019/07/09/economia/1562694194_596331.html#?ref=rss&format=simple&link=guid
Des de fa més de quatre dècades, la informació creditícia compartida per les entitats financeres a Espanya s'ha centrat únicament a recollir els comportaments negatius, la qual cosa comunment es coneix com a fitxers de morosos. Una eina que si bé pot servir per a vetar el crèdit a dolents pagadors, aporta únicament una informació parcial ja que res diu dels deutes pendents. La recent entrada en vigor de la nova llei hipotecària ve a satisfer part d'aqueix buit en regular els fitxers positius, tant per a l'àmbit immobiliari com en el de crèdit al consum, amb els quals les entitats podran conéixer i compartir els deutes vius dels seus clients i saber com de bons pagadors són.
Malgrat ser encara una raresa a Espanya, els llistats positius estan ja àmpliament estesos als Estats Units i altres països del nostre entorn i des del sector dels fitxers confien que la nova regulació aconseguisca impulsar la seua posada en marxa. Segons defensen, es tracta d'una pràctica que afavorirà que la concessió de crèdit siga més responsable i transparent, alguna cosa que reduirà els riscos d'impagament i abaratirà els costos del préstec.
Les llistes negres dels fitxers morosos han servit tant per a pressionar als impagadors com per a valorar el perfil de risc d'un client. Però, segons destaquen els responsables dels fitxers, aquesta informació és insuficient i només ofereix una cara de la moneda. Res diu, en canvi, de la situació d'endeutament actual d'una persona i de la seua capacitat d'assumpció de nous préstecs. “El problema és que actualment manca una pota de la informació que és fonamental per a poder mesurar la capacitat d'endeutament i evitar impagaments”, recalquen les fonts consultades, alguna cosa que permetria dur a terme un scoring més precís a l'hora d'assignar el risc creditici.
Encara que aquests fitxers positius ja estan en marxa entre les financeres d'automòbils, la seua implantació a Espanya fins al moment ha sigut bastant excepcional a pesar que el Banc Central Europeu i el propi Banc d'Espanya els han vingut recomanat. Un desenvolupament que s'ha vist retardat no solament per la falta d'una cultura d'aquests fitxers, sinó també per una certa resistència de la banca a compartir les seues dades amb altres entitats a pesar que la seua aplicació està generalitzada als Estats Units, Alemanya, Itàlia o Portugal, on part de les entitats espanyoles sí que operen, detallen des dels fitxers.
És vosté un morós i no ho sap?
La morositat creditícia baixa a l'abril al 5,70% i segueix en mínims de 2010
“Nosaltres ja comptem amb la tecnologia necessària però ara depén que les entitats aporten les dades dels seus clients”, insisteixen. La nova llei hipotecària ve a satisfer a més part del buit regulador que existia fins hui, en contemplar l'ús d'aquests fitxers tant en l'àmbit immobiliari com en el del crèdit al consum. D'aquesta forma, els llistats positius podran plasmar les operacions de crèdit actualment vigents per un termini de cinc anys, prèvia comunicació a l'interessat, i segons un criteri de reciprocitat: les entitats podran consultar el fitxer en la mesura en què també aporten informació.
Aquests llistats, defenen, permetran satisfer la informació asimètrica que hui manegen les entitats, la qual cosa redundarà en una millor assignació de crèdit, alguna cosa que suposarà una sèrie d'avantatges també per al consumidor. D'un costat, la major informació creditícia sobre el client permetrà reduir el risc de potencials situacions de sobreendeutament. A més, farà possible que demostre com de bon pagador és, amb el que podrà negociar tipus d'interés més competitius i abaratir els seus costos de finançament, però també accedir a una major quantitat de crèdit.
De l'altre, permetrà a les entitats millorar la qualitat de les seues carteres d'actius, per la qual cosa necessitaran menys provisions d'impagament i altres cobertures reguladores. Un element amb el qual a més podran demostrar que han seguit una política responsable de concessió de crèdit. Tot això augmentarà la competència entre entitats, al mateix temps que reforçarà l'estabilitat financera i la robustesa d'un sistema amb menys morositat, sostenen els experts consultats.