YouTube allotja milions de vídeos relacionats amb l'assistència sanitària.
La Health Information National Trends Survey informa que el 75% dels nord-americans van a Internet primer quan busquen informació sobre temes de salut o mèdics. YouTube és una de les plataformes en línia més populars, amb milers de milions de visualitzacions cada dia, i s'ha convertit en una font important d'informació sanitària.
Diverses agències de salut pública, com els departaments estatals de salut, han invertit recursos a YouTube com a canal de comunicació sanitària. Els pacients amb afeccions cròniques de salut confien especialment en les xarxes socials, inclosos els vídeos de YouTube, per obtenir més informació sobre com gestionar les seues afeccions.
Però les recomanacions de vídeo en aquests llocs podrien agreujar les disparitats de salut existents.
S’estima que una fracció significativa de la població nord-americana té una alfabetització sanitària limitada o la capacitat d’obtenir, processar i comprendre informació bàsica sobre salut, com ara la capacitat de llegir i comprendre receptes, fulls de cita o instruccions d’alta de les clíniques de salut.
Els estudis d’alfabetització sanitària, com l’Evaluació Nacional de l’alfabetització d’adults realitzats el 2003, van estimar que només el 12% dels adults tenia habilitats d’alfabetització en salut. Això s'ha confirmat en estudis posteriors .
Sóc professor de sistemes d’informació i la meva pròpia investigació ha examinat com plataformes de xarxes socials com YouTube augmenten aquestes disparitats d’alfabetització en salut orientant els usuaris cap a contingut qüestionable.
En extreure milers de vídeos que pretenien tractar-se de diabetis, vaig verificar si la informació mostrada s’ajusta a les directrius mèdiques vàlides.
Vaig trobar que els vídeos més populars i atractius tenen menys probabilitats de tenir informació mèdicament vàlida.
Els usuaris solen trobar vídeos sobre condicions de salut mitjançant cerques de paraules clau a YouTube. A continuació, YouTube proporciona enllaços a informació mèdica autenticada, com ara els resultats més ben classificats. Alguns d’aquests són produïts per organitzacions sanitàries de renom.
Recentment, YouTube ha ajustat la manera com es mostren els resultats de la cerca, cosa que permet classificar els resultats per rellevància " i proporcionar enllaços a informació mèdica verificada .
Tanmateix, quan vaig contractar metges per veure els vídeos i valorar-los si es consideraven vàlids i comprensibles des de la perspectiva de l’educació del pacient, van valorar mal les recomanacions de YouTube.
Vaig trobar que els vídeos més populars són els que solen tenir informació fàcilment comprensible, però no sempre són mèdicament vàlids. Un estudi sobre els vídeos més populars de COVID-19 també va trobar que una quarta part dels vídeos no contenien informació mèdicament vàlida .
Tot i que els vídeos de fonts com CDC poden ser els més informatius, no sempre són els més populars. Això es deu al fet que els algoritmes subjacents a les recomanacions a les plataformes de xarxes socials estan esbiaixats cap al compromís i la popularitat.
Segons la forma en què les plataformes digitals proporcionen informació per fer consultes, és més probable que un usuari amb una alfabetització sanitària més gran descobreixca consells mèdics d’un proveïdor d’atenció mèdica de renom, com la Clínica Mayo. El mateix algorisme orientarà un usuari menys alfabetitzat cap a curacions falses o consells mèdics enganyosos.
Això pot ser especialment perjudicial per als grups minoritaris. Els estudis d’alfabetització sanitària als Estats Units han constatat que l’impacte d’una alfabetització sanitària limitada afecta desproporcionadament les minories.
No tenim prou estudis sobre l’estat de l’alfabetització sanitària entre les poblacions minoritàries, especialment a les zones urbanes . Això fa que siga difícil dissenyar comunicacions sanitàries dirigides a minories i intervencions per millorar la utilització dels recursos existents d’assistència sanitària.
També pot haver-hi barreres culturals en matèria d’ assistència sanitària en poblacions minoritàries que agreugen les barreres d’alfabetització. La insuficient educació i la manca d’autogestió de l’atenció crònica també s’han destacat com a desafiaments per a les minories.
Biaixos algorítmics
Corregir els biaixos algorítmics i proporcionar una millor informació als usuaris de plataformes tecnològiques ajudaria molt a la promoció de l’equitat.
Per exemple, un estudi pioner del projecte Gender Shades va examinar les disparitats en identificar el gènere i el tipus de pell en diferents empreses que proporcionen programari comercial de reconeixement facial. Va concloure que les empreses van poder avançar en la reducció d’aquestes disparitats una volta es van assenyalar els problemes.
Segons algunes estimacions, Google rep més de mil milions de preguntes de salut cada dia. Especialment aquells amb poca alfabetització sanitària tenen un risc substancial de trobar informació no fonamentada mèdicament, com ara mites populars o teories de la conspiració activa que no es basen en evidències científiques.
El Fòrum Econòmic Mundial ha qualificat d '"infodèmica " la desinformació relacionada amb la salut. Les plataformes digitals on qualsevol persona pot participar també les fan vulnerables a la desinformació, accentuant les disparitats en l’alfabetització sanitària, tal com demostra el meu propi treball.
Les xarxes socials i les empreses de cerca s’han associat amb organitzacions sanitàries com la Clínica Mayo per proporcionar informació validada i reduir la difusió de la desinformació . Per fer que la informació sanitària a YouTube siga més equitativa, aquells que dissenyen algoritmes de recomanació haurien d’incorporar comentaris de metges i pacients, així com d’usuaris finals .
Article original: https://theconversation.com/biases-in-algorithms-hurt-those-looking-for-information-on-health-140616
