La divulgació d'informacions falses s'ha convertit en un problema sanitari. Assumptes com el rebuig a l'ús de vacunes, suposats tractaments alternatius contra el càncer o la defensa de l'efectivitat mèdica de l'homeopatia han sigut objecte de campanyes de desinformació en les xarxes socials. Aqueixos precedents empal·lideixen, no obstant això, davant l'explosió de faules produïda amb la pandèmia de la COVID-19. El coronavirus ha multiplicat les fabricacions informatives, manipulacions gràfiques, teories conspiratorias, continguts intencionadament descontextualizados i, en definitiva, les falsedats de tota mena.
En aquest context de desinformació, un equip d'investigadors de la Universitat de Navarra i del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació, hem analitzat la tipologia de les faules difoses a Espanya durant el primer mes de l'estat d'alarma, entre el 14 de març i el 13 d'abril de 2020. L'estudi (PDF), resultat del projecte RRSSalud finançat per la Fundació BBVA, es publica hui en la revista científica El Professional de la Informació.
L'estudi defineix com a faula “tot contingut intencionadament fals i d'aparença vertadera, concebut amb la finalitat d'enganyar a la ciutadania, i difós públicament per qualsevol plataforma o mitjà de comunicació social”. Per a l'anàlisi, s'han seleccionat 292 faules identificades per les tres plataformes espanyoles acreditades per la International Fact-Checking Network (IFCN): Maldita.es, Newtral i EFE Verifica.
Com es difonen les faules?
Els 292 faules analitzades es van difondre a través de diverses plataformes, encara que la immensa majoria (89,1%) va circular en les xarxes socials. Aquestes xarxes es confirmen, en efecte, com a canal principal de difusió de les faules, molt per davant dels mitjans periodístics (4%) i d'altres canals de comunicació interpersonal (6,9%) com, per exemple, els SMS o el correu electrònic. Entre les xarxes socials, WhatsApp va ser on més faules es van observar, seguida de Twitter i, a major distància, Facebook, YouTube i Instagram.
Taula 1. Plataforma de difusió de les faules (N=304*)
Algunes faules es van difondre simultàniament en més d'una plataforma. Això explica que el nombre total de freqüències (N=304) d'aquesta taula siga major que el de les faules de la nostra mostra (=292). ** Les xarxes socials ‘sense especificar’ inclouen qualsevol de les altres xarxes socials que s'especifiquen en la taula o bé altres xarxes diferents, o fins i tot una combinació d'ambdues. Font: elaboració pròpia.
La major part de les falsedats es van difondre sobretot a través del format més bàsic i fàcil de manipular: el text (53,8%). Encara que menys freqüents, també es van detectar nombroses faules basades en formats multimèdia –foto (25,6%), vídeo (14,6%) i àudio (5,7%)–, la presència del qual va ser una mica més freqüent en xarxes obertes com Twitter.
Taula 2. Format de les faules (N=292)
Font: elaboració pròpia.
La major freqüència del text s'explica per la seua fàcil producció i senzilla combinació amb altres formats. De fet, quan s'associa amb altres formats, el text es converteix sovint en el factor clau per a la falsificació. És comú trobar fotografies i vídeos reals que són descontextualizats mitjançant un text que els atribueix o situa d'una manera falsa. Per exemple, una faula difosa en Facebook mostrava un vídeo en el qual efectius de les forces de seguretat impedien acudir a missa a uns ciutadans; el vídeo anava acompanyat d'un text, que situava l'escena durant la crisi del coronavirus. En realitat, es tractava d'un vídeo on diverses persones pretenien accedir a la basílica de la Santa Cruz de la Vall dels Caiguts el 12 d'octubre de 2019. En aquest cas, el vídeo era real, però el text portava a engany.
Respecte a les fonts, les més freqüents van ser les suplantades (38,4%) i les anònimes (36,0%). Per exemple, un de les faules desmentides indicava que una dieta alcalina prevé el contagi del coronavirus i assenyalava a l'Institut Tecnològic de Monterrey, a Mèxic, com a origen de la informació; aquesta institució ho va desmentir. En altres casos, la font de la faula era anònima; no es revelava l'emissor ni la informació venia recolzada per cap persona física o jurídica. Aquest és el cas de la faula que afirmava que en la Comunitat de Madrid s'estaven declarant alguns hospitals com a “lliures de coronavirus” per a no mesclar als pacients, un fet que va resultar ser fals.
Les fonts reals (21,6%) eren persones i institucions conegudes (per exemple, representants polítics o mitjans de comunicació), al costat d'unes altres poc conegudes. A vegades, l'engany es recolzava en el fet que es tracta d'una persona o institució poc coneguda pel públic, però d'aparença solvent.
Només el 4,1% de les faules provenia de fonts fictícies, la identitat de les quals era imaginària o fabricada. Un exemple és el que apareix en el vídeo de YouTube titulat “El Coronavirus es pot parar en 24 hores”, la font de les quals és un supòsit llicenciat en biologia molecular anomenat Isidro Fuentes García, persona que en realitat no existeix.
Quins són els temes més freqüents?
Des del punt de vista temàtic, les faules van mostrar una notable diversitat. L'estudi divideix les faules en tres temes principals: Ciència i Salut, Política i Govern, i Uns altres (per exemple, seguretat ciutadana, marques comercials, celebritats, i similars). Aquestes tres categories es van distribuir de forma bastant homogènia: 34,9%, 26,7% i el 38,4%, respectivament.
La tercera part de les faules sobre Ciència i Salut estaven relacionats amb falses interpretacions sobre l'origen i la letalitat del virus, la seua permanència en l'ambient, tractaments o vacunes. Destacaven també les falses recomanacions o tractaments per a combatre el virus (des de gàrgares, dietes i vi, fins a l'homeopatia o el “suplement mineral miraculós”). En menor mesura, també es van trobar falsedats relacionades amb la gestió sanitària en hospitals i equipaments, així com faules difoses per supòsits sanitaris o atribuïts falsament a institucions de salut pública, com l'OMS.
Dins de la categoria de Govern i Política, la majoria de les faules estava relacionada amb la gestió directa del Govern d'Espanya (47,5%), o amb persones i/o partits polítics (35%). La resta tenia a veure amb polítiques de caràcter internacional o autonòmic. Tot això indicava que, com caldria esperar, el coronavirus ha servit d'arma per a la batalla política i partidista.
Taula 3. Tema de la faula per territori (N=292)
Font: elaboració pròpia.
L'àmbit internacional ha oferit amb més freqüència faules entorn de la salut i la ciència. Podria haver-se degut al fet que, en el context inicial de la pandèmia de COVID-19, la investigació de tractaments i mitjans preventius contra el coronavirus es gestiona a nivell internacional, fins i tot mundial. A més, en tot cas, en tractar-se d'una pandèmia, l'interés per aquestes informacions ha passat a ser així mateix global. No obstant això, són els governs nacionals els que, en general, estan enfrontant la gestió de la crisi del coronavirus i, en aquest sentit, és coherent que entre les faules nacionals predomine el contingut polític. Per contra, en l'àmbit local, el científic i el polític perden interés a favor d'una altra mena de faules més vinculades a l'activitat social i la seguretat ciutadana en aqueixos territoris de proximitat.
Tipus de faules
Encara que a vegades no són fàcils de distingir entre si, l'estudi identifica quatre tipus de faules: bromes, exageracions, descontextualizacions i enganys.
En la mostra estudiada, la modalitat indiscutiblement més freqüent va ser l'engany (64,4%), entés com una “falsificació absoluta, en la qual es fabriquen continguts amb la intenció de fer creure a la ciutadania declaracions o fets falsos”.
Una mica més de la meitat (97 dels 188 enganys trobats en la mostra) recorrien a la suplantació d'identitat; és a dir, amb la finalitat de donar-los major versemblança, atribuïen el seu contingut a fonts acreditades, sovint marques comercials. Més enllà de buscar la simple confusió de la ciutadania, alguns dels enganys tenien la finalitat de l'estafa econòmica; per exemple, la faula que sol·licitava el número de compte corrent per a poder cobrar el subsidi per ERTE.
La descontextualització (17,1% de les faules) estava sovint lligada a formats fotogràfics o de vídeo: imatges reals, sovint de mesos o fins i tot anys arrere, que se situen falsament en el present, en un context que no és vertader. Per exemple, una foto compartida en xarxes socials de desenes de taüts alineats indicava que es tractava de morts per coronavirus a Itàlia; encara que certament es tractava d'una foto presa a Itàlia, datava en realitat d'octubre de 2013, quan desenes d'immigrants subsaharians van morir ofegats mentre intentaven aconseguir les costes de Lampedusa.
La modalitat de faula tipificada com a exageració (també el 17,1%) va poder detectar-se en diversos àmbits, sobretot en el debat polític. De la nostra mostra de 292 faules, 50 corresponen a exageracions i, d'elles, 17 procedeixen de polítics, situats en tot l'arc ideològic.
Exageració és, per exemple, una faula llançada pel portaveu d'Unides Podem en el Congrés dels Diputats, Pablo Echenique, qui va indicar que, quan es recomanava el confinament domiciliari de la ciutadania, Vox havia enviat “52 diputats de tots els territoris del nostre país a treballar al Congrés dels Diputats”; la realitat va ser que a la sessió del Congrés assenyalada per Echenique havien assistit únicament 16 diputats de Vox.
Un altre exemple correspon a la diputada del Partit Popular Cayetana Álvarez de Toledo, qui va manifestar que la Comunitat de Madrid, governada pel seu partit, estava destinant “el major pressupost de la seua història a Sanitat”; la dada era falsa.
Les faules per exageració també van ser propalades per membres del Govern d'Espanya. El mateix president Pedro Sánchez (PSOE) va cometre diverses exageracions en les seues compareixences parlamentàries durant el període analitzat; en una d'elles, per exemple, va afirmar que Espanya era l'únic país que estava notificant “tots els positius” per coronavirus, així com el de “tots els morts diagnosticats”. Una vegada més, es tractava d'una dada falsa en el marc d'un debat polític.
Amb tot just el 1,4% del total, la modalitat de faula menys freqüent en la mostra estudiada va ser la broma. Aquest tipus correspon a “aquella mena de faula que consisteix en la difusió d'informació falsa, amb una fi burlesca, paròdic, satíric o caricaturesc”.
Gravetat de les faules
Aquesta anàlisi ens ha permés proposar un diagrama de gravetat de les faules, que es representa mitjançant dos eixos: falsedat i voluntarietat.
Diagrama de gravetat de les faules. Salaverría, R., Buslón, N., López-Pan, F., León, B., López-Goñi, I., Erviti-Ilundáin, M.-C. (2020). Desinformació en temps de pandèmia: tipologia de les faules sobre la COVID-19. El Professional de la Informació, 29(3).
Les faules són més greus –és a dir, més dolosos i, fins i tot, punibles– com més gran és el nivell de falsedat i de voluntarietat en la seua difusió. Dit d'una altra manera: és més greu un engany que unisca descontextualització; una descontextualització és al seu torn més greu que una exageració i, aquesta, per part seua, ho és més que una broma.
El nostre diagrama explica, des del punt de vista teòric, per què les plataformes de verificació atorguen més atenció a unes faules que a uns altres. Igual que en els mitjans periodístics convencionals regeix un criteri de rellevància informativa, en aqueixes plataformes regeix un altre equivalent de gravetat, que les porta intuïtivament a prestar major atenció a les faules més greus.
Com hem pogut comprovar, les plataformes espanyoles de verificació atenen més, en efecte, als enganys i les descontextualitzacions, que a les exageracions i les bromes. A partir d'ací, resta per veure quin és el volum i distribució real de cadascun d'aqueixos tipus de faules, sense el tamís de les plataformes de verificació.
Article original: https://theconversation.com/los-bulos-de-la-pandemia-cuantos-cuales-donde-como-y-quienes-139142
