S'espera que la pandèmia COVID-19 desencadene la pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió. Molts defensen que podria destruir la globalització del tot.
La globalització es basa en enllaços complexos (cadenes de valor globals) que connecten productors a diversos països. Aquests productors solen utilitzar béns intermedis altament especialitzats, o “inputs”, produïts per un sol proveïdor llunyà i estranger. La COVID-19 ha trastocat greument aquests enllaços.
Tot i que l’ economia global era fràgil a principis del 2020, molts esperaven un augment del comerç internacional després de l’acord comercial de la fase 1 entre Estats Units i la Xina . La COVID-19 ha destruït aquestes esperances, posant en el focus les fàbriques del món i afectant greument les cadenes de subministrament mundials.
La Xina hi té un paper clau. Segons les estadístiques duaneres xineses , el valor de les exportacions xineses en els dos primers mesos del 2020 va caure un 17,2% interanual, mentre que les importacions es van reduir un 4%.
La caiguda del comerç xinès va afectar alguns mercats més que altres. Les xifres comparatives entre els dos primers mesos del 2019 i els dos primers mesos del 2020 revelen un col·lapse del comerç xinès amb la UE i els Estats Units. Les exportacions xineses a la UE van caure un 29,9%, mentre que les importacions de la UE van disminuir un 18,9%. Les exportacions i importacions dels Estats Units van disminuir un 27% i un 8% respectivament.
Aquestes caigudes substancials estan relacionades probablement amb la forta interdependència entre les empreses europees i nord-americanes i les xineses.
La magnitud del xoc
Per entendre la magnitud del xoc de subministrament a la Xina i la seua propagació global, el Lloyds Banking Group Centre for Business Prosperity (LBGCBP) de la Universitat d'Aston, ha mapejat les xarxes comercials mundials de la Xina amb dades oficials xineses.
El 2019, els EUA tenien la dependència comercial més alta de Xina, seguits de set països europeus i del Japó. El 2020, els països europeus havien crescut encara més dins dels rànquings.
A mesura que la pandèmia continua, les exportacions xineses més afectades inclouen béns de capital com ara reactors nuclears, béns intermedis com el ferro i béns finals intensius en mà d'obra, com ara mobles.
Les importacions xineses més interrompudes inclouen productes intermedis com ara productes químics orgànics, un resultat probable de tancaments de fàbriques a la Xina i béns de capital com maquinària elèctrica. Les conseqüències més importants van ser les pedres i metalls preciosos, que visibilitzaven l'emergència d'una classe mitjana sofisticada de compradors xinesos i la manera com la COVID-19 ha reduït la seua demanda de productes de luxe.
Curiosament, les importacions xineses de carn i combustibles minerals van augmentar bruscament el 2020. Lo primer s’explica per la feblesa del subministrament nacional d’aliments de la Xina durant el bloqueig. Lo segon destaca la creixent demanda de petroli cru de la Xina.
Quatre categories de productes han estat especialment afectades tant en importacions com en exportacions: reactors nuclears, maquinària i equips elèctrics, plàstics i productes químics orgànics. Aquestes categories inclouen alguns béns intermedis d'ús comú (els que s'utilitzen per produir altres béns).
En circumstàncies normals, aquestes mercaderies serien intercanviades entre Xina i altres països com a part del sistema de producció global molt interconnectat. Aquesta baixada significativa del seu comerç internacional posa en evidència l'efecte devastador de la COVID-19 en les cadenes de valor globals.
Un futur incert
Però ara s'està desenvolupant una caiguda de la demanda sense precedents, sincronitzada i probable. I la Xina va tornar a ser una de les primeres a sentir el seu impacte.
Els treballadors xinesos van tornar a treballar a l'abril, però molts ja no tenien feina. Les cancel·lacions generalitzades d’ordres internacionals i els retards de pagaments han provocat problemes de liquiditat i tancaments massius d’empreses en funció de la demanda global.
La inversió també va disminuir. Durant el febrer i el març del 2020, les estadístiques oficials xineses van reportar un 24,4% menys de noves empreses de comerç exterior establertes a la Xina en relació amb el mateix període de l'any anterior. Mentrestant, 12.000 empreses de comerç exterior existents van tancar.
L’agricultura, la logística i les que produeixen matèries primeres, tèxtils i roba han sigut més afectades. Però, en una nota més positiva, s'ha augmentat la demanda de subministraments mèdics .
Molts destaquen ara els perills de confiar en les cadenes de valor mundials i, en particular, les vinculades a la Xina, que porten a parlar de "desglobalització".
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per exemple, ha demanat "acurtar" les cadenes de subministrament mundials perquè la UE depèn massa d'uns quants proveïdors estrangers. De la mateixa manera, el president francès, Emmanuel Macron, ha defensat un enfortiment de la "sobirania econòmica" francesa i europea invertint a casa en els sectors d'alta tecnologia i medicina.
Suposarà això la fi de la globalització? No, però és inevitable una reconfiguració de les cadenes de valor globals. Les cadenes mundials de subministrament són extremadament complexes i cap sector ni país és una illa.
Però les cadenes de valor globals segueixen el principi d'eficiència. Són el resultat d’empreses que abasten els millors inputs possibles per satisfer les seues necessitats de producció al menor cost, vinguen d’on vinguen aquestes aportacions.
Aquesta és una bona notícia per a la supervivència de la globalització. Si l'eficiència continua sent l'objectiu principal, les empreses continuaran comprant a nivell mundial .
Les preocupacions sobre la confiança en cadenes globals de valor complexes es justifiquen en el cas de productes relacionats amb la seguretat nacional, com ara el subministrament mèdic . Molts països ara s’asseguraran que poden produir aquestes mercaderies sense dependre de les importacions.
Ningú no pot predir la pròxima crisi. Però la cobertura més fiable i eficaç és, de lluny, construir una xarxa de cooperació internacional forta.
Fins ara, el consens polític mundial sobre això continua sent difícil. Però això no vol dir que haguem de perdre mai l’ambició.
