Hi ha una recepta de la “fake news perfecta”? La veritat és que les millors notícies falses són les que es fabriquen específicament per al seu públic (per aquest motiu les dades privades són mercaderia tan valuosa per als intoxicadors)...
Però sí que hi ha alguns ingredients que són essencials perquè una faula enganxe i es viralitze. El primer d'ells, que és essencial, és atacar directament a les nostres emocions més primàries: por, fàstic, ira.
Com funciona aquest mecanisme? En part pot explicar-se perquè, quan les persones ens deixem capturar per les nostres emocions, ens tornem impulsives i irreflexives. Si una notícia et cabreja molt, l'estaràs compartint al moment, abans de comprovar la seua veracitat.
S'entén en el context del model de Kahneman: si un sistema B és reflexiu i racional, quan activem les nostres emocions estem atrapats pel sistema A, que és intuïtiu i impulsiu. És just l'estat on l'intoxicador vol portar-nos.
Per cert, segons l'evidència, sembla que les emocions negatives funcionen millor per a aquesta fi que les positives. És més fàcil portar-te al frenesí reuiteador a base d'indignació o por que mogut per motius més plaents.
En aquesta crisi de la Covid, les campanyes més reeixides en xarxes compleixen aquesta regla: fotomuntatges amb imatges de taüts, etiquetes amb temàtica fúnebre, presumptes sanitaris plorant d'impotència... La idea és clara: activar al teu cap el concepte de “mort”, o de “perill”.
El segon ingredient d'una bona faula és la personalització. En part pel mateix motiu que abans. Que ens diguen “El govern dels EUA desoeix als científics” és molt diferent a “Donald Trump desoeix als científics”, perquè ens permet activar tota aqueixa resposta emocional. Diguem que és més fàcil bolcar les emocions en una persona que en un ens més abstracte com "el govern".
Un altre element clau: la credibilitat de la font. No és el mateix que una afirmació la faça un expert al fet que la diga un "cunyat". Per això, els bons intoxicadors s'envolten d'un aura de credibilitat, o s'aprofiten de persones amb altaveu: periodistes, mitjans generalistes...
Però, si es tracta d'adquirir credibilitat, res com el teu cercle de confiança. Els manipuladors saben que et convenç més el teu cosí a través de Whatsapp que cap titular en un periòdic. Davant els nostres coneguts i familiars baixem la guàrdia.
Heu sentit això que “una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat”? Doncs bé, tal qual. Existeix un fenomen anomenat “il·lusió de veritat”, en el qual n'hi ha prou que una persona haja escoltat una afirmació perquè la prenga per certa. Evidentment, com més es repetisca l'afirmació, i en més mitjans o contextos diferents, millor.
Lo curiós d'aquest efecte és la resistència que tenim a canviar d'opinió una vegada ens hem engolit la faula.
Hi ha experiments on es comença mostrant una notícia falsa, i després informació aclarint que era mentida. Moltes persones continuen creient la informació inicial, fins i tot encara que s'haja desmentit.
Finalment, encara que això és bastant evident, ens convencerà més (i compartirem més) aquell contingut que coincidisca amb les nostres creences prèvies. Ací és important l'anomenat “raonament motivat”.
