L'Assemblea Nacional aprova un projecte de llei per a frenar les publicacions «òbviament il·lícites» en Facebook o Twitter, que s'enfronten a sancions de fins a 1.25 milions d'euros en cas d'infracció greu
@josedaze Actualitzat:10/07/2019 19:20h
La impunitat cap a l'insult virtual, camí d'acabar-se. Almenys a França, on l'Assemblea Nacional ha aprovat aquest dimarts un projecte de llei que exgiriá a les empreses tecnològiques propietàries de xarxes socials com Facebook o Twitter l'eliminació dels missatges d'odi en un termini màxim de 24 hores. La mesura, que compta amb gran suport de la ciutadania gal·la, va tirar avant amb el suport de 434 diputats enfront de 33 votacions en contra i unes 69 abstencions.
Els legisladors proposen, d'aquesta manera, frenar els insults online en aquest tipus de serveis tan populars. La nova norma estableix, a més, sancions de fins a 1,25 milions d'euros en cas d'infracció greu. La mesura, no obstant això, ha suscitat els dubtes de grups de privacitat francesos que consideren que atenta contra la llibertat d'expressió. «El que no es tolera al carrer no ha de ser tolerat en internet», apunta Laetitia Avia, diputada de la República en marxa (LREM) -partit en el govern- i que s'ha encarregat de promulgar la llei en l'Assemblea. La llei arribarà ara al Senat on es podran presentar esmenes fins a l'aprovació del text final.
Aquest desafiament ha portat als legisladors a mirar amb lupa les accions de xarxes socials com Facebook, que en els últims anys ha estat qüestionada per la seua incapacitat de detindre els discursos extremistes. Especialment després que un terrorista assassinara a diverses persones en una mesquita a Nova Zelanda al març. L'autor de la massacre va transmetre a més l'atac en directe durant 17 minuts sense que la multinacional estatunidenca fera res sobre aquest tema. Un succés que va motivar a grups crítics a demanar una regulació més estricta.
Segons el projecte de llei, les empreses tecnològiques hauran d'introduir eines per a alertar als usuaris sobre el contingut «clarament il·lícit» relacionat amb la raça, el gènere, la religió, l'orientació sexual o la discapacitat. Àmbits sensibles que solen polaritzar als usuaris. En cas que la xarxa social no reaccione a temps s'enfrontaran a multes de fins al 4% dels seus ingressos anuals. L'organisme encarregat d'imposar les sancions serà el regulador de radiodifusió francés, CSA.
Amb aquesta mesura, França se suma al corrent iniciat a Alemanya, on en 2018 es va aprovar un projecte de llei pel qual les autoritats locals poden imposar multes de fins a 50 milions d'euros als mitjans socials sinó eliminen les publicacions carregades d'odi. França, malgrat tot, ja prohibeix aquest tipus de discursos, però ara ha decidit establir un termini d'eliminació. Organitzacions defensores d'internet i la llibertat d'expressió han qüestionats aquestes normatives argumentant que s'imposa la censura. La seua argumentació és que no es defineix «clarament» el que és contingut prohibit.
Insults i comentaris racistes proliferen sovint en les xarxes socials. Un camp obert digital on molts usuaris s'ataquen entre si. La provocació, en moltes ocasions, traspassa allò exigible i moltes persones són objectiu de durs atacs contínuament. França vol aturar aquest problema. Segons la llei aprovada, la responsabilitat d'aquestes publicacions recaurà sobre Facebook, Twitter i YouTube. Amb l'objectiu de fer de França el garant de la lluita contra els gegants estatunidencs, el president Emmanuel Macron pretén, a més, que el nou marc legal puga detindre la propagació de contingut fals en aquest tipus de serveis.
@josedaze Actualitzat:10/07/2019 19:20h
La impunitat cap a l'insult virtual, camí d'acabar-se. Almenys a França, on l'Assemblea Nacional ha aprovat aquest dimarts un projecte de llei que exgiriá a les empreses tecnològiques propietàries de xarxes socials com Facebook o Twitter l'eliminació dels missatges d'odi en un termini màxim de 24 hores. La mesura, que compta amb gran suport de la ciutadania gal·la, va tirar avant amb el suport de 434 diputats enfront de 33 votacions en contra i unes 69 abstencions.
Els legisladors proposen, d'aquesta manera, frenar els insults online en aquest tipus de serveis tan populars. La nova norma estableix, a més, sancions de fins a 1,25 milions d'euros en cas d'infracció greu. La mesura, no obstant això, ha suscitat els dubtes de grups de privacitat francesos que consideren que atenta contra la llibertat d'expressió. «El que no es tolera al carrer no ha de ser tolerat en internet», apunta Laetitia Avia, diputada de la República en marxa (LREM) -partit en el govern- i que s'ha encarregat de promulgar la llei en l'Assemblea. La llei arribarà ara al Senat on es podran presentar esmenes fins a l'aprovació del text final.
Aquest desafiament ha portat als legisladors a mirar amb lupa les accions de xarxes socials com Facebook, que en els últims anys ha estat qüestionada per la seua incapacitat de detindre els discursos extremistes. Especialment després que un terrorista assassinara a diverses persones en una mesquita a Nova Zelanda al març. L'autor de la massacre va transmetre a més l'atac en directe durant 17 minuts sense que la multinacional estatunidenca fera res sobre aquest tema. Un succés que va motivar a grups crítics a demanar una regulació més estricta.
Segons el projecte de llei, les empreses tecnològiques hauran d'introduir eines per a alertar als usuaris sobre el contingut «clarament il·lícit» relacionat amb la raça, el gènere, la religió, l'orientació sexual o la discapacitat. Àmbits sensibles que solen polaritzar als usuaris. En cas que la xarxa social no reaccione a temps s'enfrontaran a multes de fins al 4% dels seus ingressos anuals. L'organisme encarregat d'imposar les sancions serà el regulador de radiodifusió francés, CSA.
Amb aquesta mesura, França se suma al corrent iniciat a Alemanya, on en 2018 es va aprovar un projecte de llei pel qual les autoritats locals poden imposar multes de fins a 50 milions d'euros als mitjans socials sinó eliminen les publicacions carregades d'odi. França, malgrat tot, ja prohibeix aquest tipus de discursos, però ara ha decidit establir un termini d'eliminació. Organitzacions defensores d'internet i la llibertat d'expressió han qüestionats aquestes normatives argumentant que s'imposa la censura. La seua argumentació és que no es defineix «clarament» el que és contingut prohibit.
Insults i comentaris racistes proliferen sovint en les xarxes socials. Un camp obert digital on molts usuaris s'ataquen entre si. La provocació, en moltes ocasions, traspassa allò exigible i moltes persones són objectiu de durs atacs contínuament. França vol aturar aquest problema. Segons la llei aprovada, la responsabilitat d'aquestes publicacions recaurà sobre Facebook, Twitter i YouTube. Amb l'objectiu de fer de França el garant de la lluita contra els gegants estatunidencs, el president Emmanuel Macron pretén, a més, que el nou marc legal puga detindre la propagació de contingut fals en aquest tipus de serveis.
