Enmig d'una profunda crisi energètica i amb el preu del petroli i el gas batent màxims hi ha un combustible abundant i potencialment net cridant l'atenció de les empreses, experts i governs: l'hidrogen.
L'hidrogen ara s'utilitza principalment com a matèria primera per a l'elaboració d'amoníac fertilitzants i altres productes industrials. Tanmateix s'espera que molt prompte es convertisca en una de les principals fonts d'energia. El problema és que, malgrat ser tan abundant en l'univers, en la terra només el podem trobar integrat al costat d'altres elements com ara l'oxigen. Això suposa que per a poder utilitzar l'hidrogen cal separar-lo d'altres molècules en un procés complex i costós que necessita enormes quantitats d'energia.
Fins ara s'han utilitzat hidrocarburs per a generar tota l'energia necessària però ja es pot produir hidrogen a partir d'energies renovables com el sol i el vent usant un procés anomenat electròlisi.
L'electròlisi empra un corrent elèctric per a dividir aigua en hidrogen i oxigen en un aparell conegut com electrolitzador. De fet, segons quin siga el procés utilitzat per a la seua producció l'hidrogen rep diferents denominacions. Així trobarem l'hidrogen verd que és el produït a partir d'energies renovables. L'hidrogen blau que és el produït amb hidrocarburs sobretot gas natural però recorrent a l'emmagatzematge del Co2 generat i finalment l'hidrogen gris que és el produït amb hidrocarburs.
Les energies renovables prometen un món més net. No obstant això tenen un important inconvenient: necessiten una font de suport perquè no sempre hi ha sol o fa vent. Això no sols encareix la seua operativa sinó que la font de suport -habitualment el gas natural- en general no és particularment neta. En canvi si fórem capaços d'emmagatzemar qualsevol excedent energètic que tinguérem aconseguiríem un subministrament net i abundant fins i tot quan no hi ha sol o vent.
Ací entra en joc l'hidrogen el conegut com a hidrogen verd produït amb energies renovables. Té la capacitat de substituir el paper de les bateries amb una capacitat moltíssim major. Parlem d'un hidrogen produït a partir de fonts netes que després podria utilitzar-se com a combustible per a produir calor o per a alimentar cotxes, camions, vaixells o fins i tot avions.
D'aquesta manera el fum dels tubs d'escapament seria substituït per vapor d'aigua. Toyota o Hyundai ja comercialitzen els dos primers vehicles d'hidrogen produïts en sèrie.
 |
Parlem d'un procés que implica escometre enormes inversions milionàries durant els pròxims anys. Per sort pràcticament totes les grans energètiques espanyoles com Iberdrola Endesa Gas Natural i Repsol Cepsa, Enagás i Red Electrica i molts altres grups industrials tenen en marxa desenes de projectes relacionats amb l'hidrogen. Així prop del 10 per cent dels més de 300 projectes comptabilitzats en tota Europa es localitzen en territori espanyol. A més els projectes espanyols tendeixen a ser més grans. Això explica que segons les dades de Bank of America dels 5 mil 200 Megavats presentats en tota Europa prop del 40 per cent se situen precisament a Espaya.
La raó és que Espanya compta amb un enorme parc d'energies renovables i també té una enorme infraestructura infrautilitzada de gas natural liquat. Per això Espanya està situada en una posició òptima per a competir, tant en la producció d'hidrogen verd com d'hidrogen blau.
Totes les grans petrolieres mundials volen posicionar-se en el més alt d'aquest nou mercat.
Inconvenients de l'hidrògen com a font d'energia.
La indústria comença a veure a l'hidrogen com un element nexe clau per a aconseguir que la transició energètica tinga èxit. D'una vegada per sempre el seu ús ens permetria comptar amb un combustible net i abundant sempre que el necessitàrem. També ens permetria eliminar molts dels grans inconvenients que estan sorgint amb l'electrificació de l'economia. Sense anar més lluny, amb l'hidrogen, desapareixerien els llargs temps de recàrrega que hui caracteritzen al vehicle elèctric i també podríem utilitzar-lo en el transport de mercaderies per carretera, el transport aeri, i el transport marítim. Tres camps que suposen un important percentatge de les emissions totals de Co2
Tanmateix, ara com ara, l'hidrogen també té importants inconvenients que haurà de superar per a convertir-se realment en un actor rellevant en la indústria energia. En primer lloc la gran majoria de l'hidrogen que es produeix en l'actualitat s'obté mitjançant l'ús de combustibles fòssils i això implica que la seua producció implique unes emissions de Co2 molt altes. En segon lloc, produir hidrogen líquid a partir de les energies renovables continua sent un procés complex car i encara poc perfeccionat.
Podria l'hidrogen substituir a Europa el consum de gas natural procedent de Rusia?
Les dades no ens permeten ser tan optimistes. Només Alemanya consumeix al voltant dels 90 mil milions de metres cúbics de gas natural cada any i cada metre cúbic d'hidrogen conté aproximadament un terç del contingut energètic del gas. Per tant aran falta 270 mil milions de metres cúbics i per a produir una quantitat d'hidrogen verd semblant mitjançant electròlisi actualment es necessiten uns mil dos-cents teravats/hora d'energia verda. Això és més del doble de tota la producció energètica d'Alemanya.
Ara com ara l'hidrogen pot ajudar però tecnològicament encara no podem dir que puga convertir-se en un substitut efectiu dels hidrocarburs. Finalment parlem d'un element inestable que continua sent difícil d'emmagatzemar i transportar.
Aquests són els tres grans inconvenients que la indústria de l'hidrogen haurà de superar en els pròxims anys però pot canviar a millor la nostra forma de vida. Al mateix temps també comporta important suport de negoci per a moltes empreses com ara les grans petrolieres mundials.
