A Europa, cada dona dóna a llum una InicieducacióLa jornada contínua a examen
La jornada contínua a examen
2/27/2023 09:24:00 A. M.
La jornada contínua en els col·legis és un model d'organització escolar en el qual les classes i les activitats escolars es realitzen de manera consecutiva i sense interrupció durant el matí o la vesprada. En un col·legi amb jornada contínua, els estudiants comencen a les 9.00 del matí, i finalitzar-les al voltant de les 14.00.
La jornada contínua, en principi, té com a objectius millorar el rendiment acadèmic, reduir l'absentisme escolar i millorar la qualitat de vida dels estudiants i les famílies, ja que els permet disposar de més temps lliure a les vesprades per a organitzar-se el dia.
La decisió d'implantar la jornada contínua en els col·legis de la Comunitat Valenciana va ser presa per la Conselleria d'Educació l'any 2016, després d'un procés de consulta i negociació amb els agents educatius i socials.
En 2016, la Conselleria d'Educació va emetre una ordre que permetia als centres educatius de la Comunitat Valenciana triar lliurement entre els models de jornada partida (matí i vesprada) o jornada contínua (matí i migdia). Amb eixa finalitat, els centres havien de dur a terme un procés de consulta amb la comunitat educativa, que incloïa a pares, mares, professors i alumnes majors de 12 anys.
El procés de consulta ha de ser transparent i democràtic, i s'ha de garantir la participació de tots els sectors implicats. En cas que la majoria de la comunitat educativa s'inclinara per la jornada contínua, el centre educatiu podia sol·licitar a la Conselleria d'Educació l'autorització per a implantar-la. En principi, la jornada contínua és una decisió voluntària per part dels centres educatius, ja que no és obligatòria. A més, l'ordre emesa en 2016 estableix que la jornada contínua ha de tindre una duració mínima de cinc hores i mitja i que s'han de garantir les mateixes hores lectives que en la jornada partida.
Anys després ¿Tenim avaluacions?
No hi ha estudis concrets que avaluen la jornada contínua al País Valencià. Només hi podem trobar estudis pedagògics genèrics amb resultats contradictoris. D'una banda, alguns estudis han mostrat que la jornada contínua pot millorar el rendiment acadèmic dels estudiants, ja que permet una millor organització del temps de treball i una major concentració en les tasques escolars. També s'ha observat que els estudiants que tenen jornada contínua tenen menys fatiga i cansament al llarg del dia, la qual cosa els permet aprofitar millor les hores de classe.
Tanmateix, d'altra banda, hi ha estudis que suggereixen que la jornada contínua pot tindre efectes negatius en la qualitat de la son dels estudiants, ja que tendeixen a ficar-se al llit més tard i dormir menys hores. També s'ha plantejat que la jornada contínua pot afectar la conciliació de la vida familiar i laboral de les famílies, ja que els pares i mares poden tindre dificultats per a organitzar la cura dels fills a la vesprada.
Les ombres de la jornada contínua.
En general, es considera que la implantació de la jornada contínua en els col·legis ha de ser una decisió basada en les necessitats i característiques de cada centre educatiu i la seua comunitat educativa però la realitat és que les decisions es prenen exclusivament pels adults perquè només poden votar els majors de 12 anys. Això implica ponderar les necessitats adultes per damunt de les visions i necessitats infantils.
A més després del procés de consulta, la decisió final de la implantació de la jornada contínua sol ser presa per la direcció del centre educatiu o per la Conselleria d'Educació de cada regió, en funció de les normatives vigents.
També hem d'assenyalar que els xiquets més xicotets (entre 3 i 6 anys) tenen un ritme d'aprenentatge diferent del dels xiquets majors (entre 7 i 12 anys), per la qual cosa es pot pensar que el model de jornada contínua o partida pot afectar de manera diferent a cada grup d'edat.
Per exemple, els xiquets més xicotets poden tindre dificultats per a concentrar-se durant llargs períodes de temps i poden necessitar més descansos i moments de joc i oci per a mantindre la motivació i l'interés per l'aprenentatge. D'altra banda, els xiquets majors poden ser més capaços de concentrar-se durant períodes més llargs i poden necessitar menys descansos al llarg del dia.
Conclusions.
Per tant, hauria de ser important que els centres educatius avaluen acuradament les necessitats i característiques de cada grup d'edat i de la seua comunitat educativa en el seu conjunt, i prengueren una decisió basada en elles. . No obstant això, aquesta mitjana amaga variacions considerables d'un país a un altre. Les dones a Espanya, que tenen 1,26 fills, són de les menys fèrtils d’Europa, mentre que les dones a França, amb 1,84 fills, es troben a la part superior de l’espectre . Però, com varia la fertilitat a Europa i què explica aquestes diferències d’un país a un altre?
Alta fertilitat al nord d’Europa, baixa fertilitat al sud
La fecunditat és generalment alta al nord d’Europa i baixa al sud (figura 1). Aquesta divisió nord-sud ja era visible fa 30 anys (figura 2), cosa que suggereix que hi ha mecanismes d’arrel profunda en lloc de factors econòmics cíclics.
Un dels primers mecanismes és la política familiar, que tenen tots els països europeus. Aquestes polítiques tenen com a objectiu ajudar les famílies amb fills i permetre que els pares (especialment les mares) puguen treballar, ja siga mitjançant subsidis, permisos parentals després del part i serveis d’atenció als nens menuts .
Tanmateix, la inversió en serveis i finançament varia entre països, representant al voltant de l’1,5% del PIB total el 2015 als països del sud d’Europa i més del doble als països del nord, al voltant del 3,5% .
Les despeses associades al permís parental són molt més altes als països del nord, no tant per la durada del permís parental, que pot ser llarga als països del sud, sinó per la quantitat de salari, que és significativament inferior al sud que al nord. L'oferta de guarderia també està molt més desenvolupada al nord i la proporció de nens menuts atesos pels serveis formals de guarderia, és a dir, que no siga per part de la família o familiars, és molt més gran .
Serien natalistes els països nòrdics?
El significatiu suport donat a les famílies pels països del nord significa que són propensos al naixement? En el seu cas, la política familiar no pretén augmentar el nombre de naixements, sinó que permet als pares equilibrar la feina i la família .
Aquests països busquen en particular promoure el treball de les dones. Les taxes de participació de la força laboral femenina poden ser les més altes d’Europa, si no del món, però continuen sent inferiors a les masculines. I la política estatal té com a objectiu reduir aquestes llacunes i, en última instància, aconseguir la igualtat de gènere en el mercat laboral.
La idea es va estendre fa unes dècades que, per produir més naixements, les dones havien de quedar-se a casa. De fet, és als països on les dones treballen més on tenen més fills. Les taxes d’ocupació femenina són les més altes del nord d’Europa i les més baixes del sud d’Europa, i és al nord on les dones tenen més fills i no al revés.
Desigualtats entre homes i dones: menys acusades al nord que al sud
Més generalment, el que sembla importar és l'estatus de les dones en relació amb els homes. És més desfavorable al sud: les desigualtats entre homes i dones són més acusades tant a la feina com a l’àmbit privat. Per exemple, la compartició de tasques entre parelles és menor .
Sense guarderia durant tot el dia, sovint és difícil per als dos pares mantenir una feina i és possible que un dels pares haja de deixar de treballar. Els homes no tenen previst tenir cura del seu nadó acabat de nàixer més enllà d’uns dies i les dones no volen una vida de mare a casa com les seues mares o iaies; a més, les parelles han de mantindre dos ingressos per a mantindre el seu nivell de vida.
Això és cert tant a Europa com a molts països d'altres llocs . Per tant, les parelles retarden l’arribada d’un fill si no els és possible conciliar la feina i la família. En ajornar el part, algunes parelles en acaben renunciant.
Les polítiques familiars als països del nord d’Europa no pretenen donar suport a la fertilitat, com s’ha esmentat anteriorment. Més aviat, la seua fertilitat relativament elevada és una de les conseqüències indirectes, no necessàriament previstes inicialment, de les polítiques destinades a promoure la igualtat entre dones i homes .
La crisi financera del 2007-2008 i el consegüent descens de la fertilitat
La fertilitat s'ha mantingut relativament alta als països del nord d'Europa durant les darreres tres dècades, però la taxa de fecunditat ha fluctuat. Va augmentar a principis de la dècada de 2000, després la tendència es va invertir i l'indicador va caure bruscament després del 2008 (figura 3). Aquesta inversió està lligada a la crisi financera del 2007-2008.
La recessió econòmica i l'augment de l'atur derivat de la crisi van fer que el futur siga més incert. Algunes parelles van ajornar els seus plans per tindre fills amb l'esperança que arribaren dies millors.
La disminució de la taxa de fecunditat total (TFR) en els darrers anys ha variat segons el país. Als Estats Units, entre l’inici de la crisi el 2007 i el 2018, el TFR va caure un 23%, passant de 2,12 fills per dona a només 1,73 (figura 3). Al Regne Unit, va caure d’1,96 el 2008 a 1,68 el 2018, una caiguda del 17%. Tot i que França no és una excepció, la disminució ha estat menor (menys del 8% entre el 2008 i el 2018) i es va iniciar més tard, ja que els efectes de la recessió econòmica van afectar el país més lentament. El xoc de la crisi i els efectes de l’atur van ser probablement esmorteïts per les generoses polítiques socials i familiars a França.
La crisi sanitària del Covid-19 serà una oportunitat per tornar a comprovar el paper amortidor de la política familiar. La pandèmia i la consegüent crisi econòmica poden conduir a una disminució dels naixements i del TFR. Si és així, la disminució serà uniforme a Europa o més pronunciada als països amb una fertilitat més baixa? La resposta arribarà d'aquí a uns mesos, quan naixen els nens concebuts durant la crisi.
Aquest text està adaptat d’un article publicat per l’autor a Population & Societies, núm. 575, "França: la fertilitat més alta d'Europa" , març de 2020.
