Una simple magdalena va inspirar a Proust l'escriptura de "A la recerca del temps perdut" , una de les grans obres de la literatura universal. Els filòsofs també han tingut les seues pròpies "magdalenes", detalls biogràfics que han determinat la gènesi de les seues obres immortals.
Vegem els equivalents funcionals de la magdalena proustiana en alguns grans filòsofs com Rousseau , Diderot i Kant . Són anècdotes que transformen l'època moderna. Circumstàncies que condicionen les reflexions de tres filòsofs les idees dels quals resulten fonamentals per comprendre la nostra modernitat.
El primerenc empresonament de Diderot
Si a Diderot no l'hagueren empresonat en circular els seus primers escrits, de ben segur no s'haguera entestat tant a traure endavant la seua Enciclopèdia, amb la gran influència decisiva per a combatre els prejudicis i la superstició de la seua època, afavorint així l'adveniment de la Revolució Francesa .
La necessitat econòmica va fer que Diderot vengera a la tsarina Caterina II de Rússia la seua biblioteca amb els seus manuscrits. Necessitava diners per al casament de la seua filla. Gràcies a aquesta providencial circumstància, tots els seus manuscrits van passar a mans de l'emperadriu russa.
De no haver sigut així, és probable que molts dels seus escrits pugueren haver-se perdut, com mostren les curioses vicissituds patides per l'edició de les seues obres. A més, aquesta venda li fa viatjar fins a Sant Petersburg i, frustrat per no aconseguir assessorar la despota il·lustrada en les seues reformes polítiques, Diderot escriu les seues contribucions anònimes per a la Història de les dues Índies de l'abat Raynal.
El presidi de Diderot també és decisiu per a Rousseau. Una visita al seu amic empresonat a la fortalesa de Vincennes provoca que Rousseau abandone la seua primera vocació musical per a escriure assajos filosòfics la repercussió dels quals és totalment inusitada.
De camí a la fortalesa, i aclaparat per la calor estival, Rousseau es refugia sota l'ombra d'un arbre per mirar una revista literària on es convoca cert concurs acadèmic. El concurs proposa respondre a la qüestió de si els avanços científics comporten o no un progrés moral.
En el seu entreson desfilen davant dels seus ulls els herois antics de les seues lectures infantils i s'albira les claus per millorar l'ordre social de tota república. Després de comentar la seua idea amb Diderot, i incentivat per aquest, redacta el seu primer Discurs, que resulta guardonat. Aquesta circumstància el catapulta sobtadament a la fama i en poc de temps es carteja amb tot un Voltaire i ingressa a l'olimp dels philosophes
El furt juvenil de Rousseau
Però en realitat tot comença amb un petit gran furt. Sense aquest robatori Rousseau no haguera escrit les seues Confessions i inventat amb això el gènere autobiogràfic de l'era moderna. Tampoc haguera tingut amb els seus influents reflexions morals i polítiques l'impacte que va llegar al pensament ètic de Kant.
Els remordiments li tenallen de per vida per alguna cosa que va fer als setze anys. Treballant a Torí com a lacai, va sostreure una cinta ornamental per al coll. Rousseau va acusar del furt a Marion, una jove donzella de la qual s'havia enamorat. Tots dos són acomiadats. Els remordiments per l'nfaust destí que imagina haver infligit a la víctima de la seua mentida l'acompanyen sempre i l'inciten a escriure la seua autobiografia, segons explica ell mateix en els seus Ensomnis d'un passejant solitari .
Aquesta traumàtica experiència juvenil, tantes vegades recreada per la seua memòria i imaginació, modela una concepció de la consciència moral que Kant fa seua. Per a Kant, complir amb la llei moral ens lliura del remordiment i permet quedar-se satisfet amb un mateix, al no fer mal als altres, tal com proclama Rousseau. Aquesta pauta procedimental ens brinda un marc de convivència, on la pròpia llibertat només té com a límit no perjudicar les llibertats alienes.
Els passejos frustrats de Kant
En escriure el seu Emili, o de l'educació, Rousseau vol demostrar-se a si mateix, i de pas al món, que li preocupa la infància, per més que abandonara tota la seua prole. Els seus cinc fills van ser enviats a un orfenat. Poc importa que fora una pràctica força habitual, com mostren les estadístiques de moment. Intenta justificar adduint que segueix els ensenyaments impartits per Plató en el seu República i que a més a ha lliurat als seus fills d'una destinació encara més cruel, en separar dels seus perversos parents materns. Per tal com siga, les seues penes li fan escriure el Emili, un text que ha de calar molt profund en Kant.
Tan profund cala que Kant deixa de donar els seus quotidians passejos per Königsberg quan rep les dues obres, i els seus veïns no poden posar en hora els rellotges, tal com acostumen a fer gràcies a la seua exquisida puntualitat. Kant deixa de passejar per estar embrancat en la lectura del Contracte social i el Emili . Llavors descriu a Rousseau com una mena de "Newton del món moral". Amb la seua Fonamentació i la seua Crítica de la raó pràctica, Kant posa les bases de l'ètica moderna, inspirat per aquestes lectures de Rousseau.
Anècdotes convertides en categories
Coses aparentment trivials contribueixen a canviar la història del pensament, com mostra l'entrellaçament de les anècdotes recentment recordades. Els pensadors més egregis van ser també persones de carn i ossos afectades per les seves circumstàncies.
Detalls que semblen nimis i intranscendents determinen l'esdevenir de la història universal, com ens mostra Juan Eslava Galán en els seus llibres o Nieves Concostrina amb el seu programa radiofònic, desgranant amb amenitat un rosari de divulgatives anècdotes que no menyspreen el rigor historiogràfic.
Newton davant la poma caiguda de l'arbre.
El mateix succeeix amb la filosofia, l'estudi pot resultar entretingut. Sempre que no vegem als seus grans artífexs qual estàtues de marbre i ens asomem als esdeveniments biogràfics que van cisellar la seua manera de pensar. Les idees no deixen de tindre els seus orígens en persones normals i corrents modelades per les seues circumstàncies. Per descomptat, associar a Newton amb la poma, caiguda o no de l'arbre, ens fa més amable recordar la seua teoria sobre la gravitació universal.
){kind=link}