La pandèmia de COVID-19 ha afectat durament la societat i a les ciutats. A Espanya es van aplicar algunes de les mesures més estrictes de confinament en la llar i encara es manté el distanciament físic (1,5 metres) durant la desescalada.
Les ciutats estan repensant els seus sistemes de transport i estan fent canvis. Algunes d'elles, com Barcelona, estan ampliant l'espai públic a vianants i ciclistes per a fomentar aquestes maneres de transport i permetre una distància suficient entre les persones. Això sovint es produeix a costa dels automòbils.
Abans de la pandèmia de COVID-19, en una ciutat com Barcelona, el 60% de l'espai públic estava ocupat pel cotxe. Si es redueix aqueix espai i disminueix el seu ús, sorgeix una pregunta important: poden aquestes ciutats convertir-se en ciutats sense cotxes?
Durant el confinament hem vist grans reduccions en el trànsit motoritzat que van causar un caiguda en la contaminació atmosfèrica i els nivells de soroll urbà. Es podia respirar aire més fresc i es podien escoltar de nou ocells.
Només la contaminació de l'aire mata a 9 milions de persones a l'any. Els seus nivells podrien reduir-se significativament, com ha demostrat la pandèmia de COVID-19.
Un estudi recent d'avaluació d'impacte en la salut a Barcelona va trobar que al voltant del 20% de la mortalitat prematura es deu a factors relacionats amb la planificació urbana i de transport subòptima. Les ciutats també són grans emissors de CO₂, un dels principals factors darrere de la crisi climàtica.
Passos en la bona direcció
Diverses ciutats europees estan ja disposades a prescindir del cotxe. Per exemple, Hamburg preveu eliminar els automòbils en 2034.
El motiu principal és l'acció climàtica. Però aquesta mesura també pot tindre beneficis considerables per a la salut pública a través de la reducció de la contaminació de l'aire, el soroll i els efectes de les illes de calor, l'augment de l'activitat física i dels espais verds.
Moltes ciutats com Hèlsinki i Oslo han intentat convertir en zona de vianants el centre o algun barri. Un bon exemple d'un veïnat bastant gran sense cotxes amb habitatges sostenibles és Vauban a Friburg. No es permeten automòbils i disposa de bons enllaços de transport públic cap al centre urbà, per exemple, amb tramvia.
A Espanya, els cotxes estan prohibits en el centre de la ciutat de Pontevedra, creant un model per a un futur amigable per als vianants. En la zona lliure d'automòbils, les emissions de CO₂ s'han reduït significativament i els vianants tenen llibertat per a caminar.
Què implica una ciutat sense cotxes?
Per una ciutat sense cotxes no circulen automòbils privats, però permet la circulació d'una xicoteta quantitat de vehicles com a autobusos, camions, taxis i ambulàncies, segons siga necessari per a moure mercaderies i persones.
La major part d'aqueixa xicoteta fracció correspon al transport públic i actiu. Aquest se situen en la part superior de la jerarquia per a la planificació i enginyeria del transport urbà.
A més, els vehicles de motor que romanen en les calçades han de ser el més sostenibles i saludables possible (per exemple, elèctrics). Tenen, a més, restriccions de velocitat i altres limitacions en termes de temps i passe a certes àrees de la ciutat.
Actualment el transport privat a Bilbao, Barcelona, Madrid, Sevilla i València varia entre un 20% i un 43%. Les xifres suggereixen que és possible un ús més reduït del cotxe en moltes de les ciutats (taula 1) i que prescindir d'ell no és un escenari tan llunyà com poguera semblar.
Podem adaptar les ciutats?
Les ciutats compactes com les espanyoles poden ser més fàcils d'adaptar a un model sense cotxes que aquelles en expansió. Els principals desafiaments són:
- Transformar la infraestructura existent, dissenyada principalment per a cotxes, en una infraestructura pensada per al transport actiu i públic.
- Canviar les percepcions, actituds i comportaments de les persones.
- Algunes ciutats han iniciat estratègies per a crear espais sense cotxes com les superilles a Barcelona. Un recent estudi d'avaluació d'impacte en la salut va trobar que es podrien previndre quasi 700 morts prematures si s'implementaven les 502 superilles.
En la capital, es va iniciar la implantació de Madrid Central, però va perdre impacte amb el canvi en la governança local. Durant la desescalada de la pandèmia, l'Ajuntament de Madrid va tancar per a passejants alguns trams de calçada durant algunes hores dels caps de setmana, però no ha fet moviments per a afavorir l'ús de la bicicleta.
Una gran quantitat de viatges en automòbil recorren menys de 7 quilòmetres (o fins i tot la meitat) i podrien reemplaçar-se fàcilment per altres maneres de transport més sostenibles i saludables, com la bicicleta.
El ciclisme té molts beneficis: augmenta l'activitat física (conjumina el transport i el gimnàs) i redueix, per exemple, la mortalitat prematura. No causa contaminació de l'aire ni sorolls, emet quasi zero CO₂, utilitza molt menys espai que el cotxe i els ciclistes tendeixen a ser més feliços que altres usuaris de transport.
Elements que permeten el canvi
Hi ha una sèrie de factors importants que s'han d'abordar per a aconseguir la implantació d'un model sense cotxe:
- Visió política i lideratge.
- Un canvi de paradigma quant a accessibilitat.
- Mitjans de transport alternatius convenients i de qualitat.
- Finançament.
- Estratègia de mitjans i participació pública i acceptabilitat.
- Recopilació i anàlisi intensiva de dades.
- Avaluació de l'estat actual, escenaris alternatius i avaluació posterior dels impactes de les polítiques.
- Participació i suport de les parts interessades.
- Pla detallat alineat amb altres objectius i estratègies d'alt nivell.
Poden les ciutats espanyoles prescindir del cotxe?
Donada la relativament xicoteta proporció que suposen els cotxes en el transport urbà, sembla que les ciutats espanyoles avancen cap a un model sense cotxe.
No obstant això, a pesar que la proporció de viatges és relativament xicoteta, encara hi ha centenars de milers de cotxes en la carretera i cadascun ocupa una gran quantitat d'espai.
A més, les ciutats encara gasten massa diners a mantindre contents als conductors d'automòbils i molt poc en altres usuaris dels carrers.
Per tant, es necessita un major esforç per a impulsar una reducció en l'ús de l'automòbil i crear carrers i veïnats sense cotxes per a aconseguir canvis.
Els nous desenvolupaments urbans haurien d'eliminar els automòbils i oferir altres alternatives de qualitat. És essencial secundar més l'economia local i crear una ciutat de 15 minuts amb ús mixt del sòl.
Quins són els principals impediments?
Dècades de planificació i inversions en infraestructura automobilística han atret els cotxes a les ciutats i prendrà dècades revertir la tendència.
Les grans infraestructures orientades a l'automòbil continuen dominant el paisatge urbà. En la majoria de regions es dedica una proporció relativament xicoteta dels pressupostos i poc esforç a la provisió de transport públic i actiu de qualitat.
Existeix una necessitat urgent de reequilibrar i proporcionar infraestructures millors i més segures i més suport polític per a les maneres de transport públic i actiu.
Per a molts, el cotxe continua sent un símbol d'estatus econòmic i la forma més ràpida, fàcil i còmoda de desplaçar-se. Els impactes negatius com la contaminació de l'aire, el soroll, els efectes de les illes de calor i les emissions de CO₂ s'ignoren amb massa facilitat. A més, l'interés dels agents del sector de l'automòbil també figuren entre les majors barreres a l'eliminació del vehicle privat.
Una ciutat sense cotxes actuaria com un catalitzador per a una planificació urbana més eficient en eliminar la necessitat de garantir la mobilitat dels automòbils. L'objectiu és que les àrees urbanes es planifiquen entorn de les persones, la funcionalitat i uns espais millor construïts.
Article original: https://theconversation.com/pueden-las-ciudades-espanolas-prescindir-del-coche-139482?s=03
