Per Jaime García Cantero
La jurista i activista dels drets digitals Renata Ávila treballa perquè internet deixe de ser una eina de dominació política.
Madrid 27 DIC 2019 - 13.08 CET
Notícia original: https://retina.elpais.com/retina/2019/12/27/talento/1577443136_721761.html
Renata Ávila porta tota la seua vida lluitant pels drets civils. Va formar part de l'equip defensor de la líder indígena Rigoberta Menchú en la seua Guatemala natal. Anys després va treballar amb Baltasar Garzón en la defensa de Julian Assange. Dos casos de rellevància global. No va guanyar cap d'ells. I és que, com ella mateixa explica, té predilecció per les causes perdudes. Actualment dirigeix l'ONG Ciutadania Intel·ligent, amb seu a Santiago de Xile. Visita Madrid per a presentar la iniciativa Digital Future Society, de la qual forma part.
Què queda d'internet com a eina de llibertat del 15-M o Occupy Wall Street?
Pràcticament res. Crec que ho resumeix bé la història del meu amic Alaa Abd El Fattah (conegut en la xarxa com @alaa). Bloguer egipci i un dels principals activistes de la Primavera Àrab, acaba de tornar a ser empresonat. Un règim va substituir a un altre però ell segueix a la presó. Els governs i els poderosos, que no sempre estan en els governs, han usat totes les eines a les seues mans per a empresonar a molts dels nous paladins de la llibertat en internet. Chelsea Manning, que torna a estar empresonada després d'haver complit la seua sentència, o l'extradició als Estats Units pendent de Julian Assange són altres exemples. En 2010 encara podien denunciar-se aquests empresonaments; hui queden soterrats sota un núvol de fem electrònic.
Per què? Què ha canviat en els últims 10 anys?
En 2010 la majoria encara entràvem en internet des d'un PC i usant un navegador que ens donava accés a infinitat de llocs web. Va ser l'època daurada de Wikipedia i els bloguers. Va sorgir un periodisme ciutadà potent que va denunciar la corrupció. Però en l'última dècada els telèfons mòbils amb accés a internet han acabat amb això. Connectar-se mitjançant apps en comptes d'amb navegadors web redueix l'obertura, limita infinitament la varietat de la nostra dieta informativa i ens fa molt més passius. El consum es torna més addictiu, molt més intrusiu i, el més perillós, hiperpersonalitzat. Les apps fan que encara que visquem en el mateix país, la mateixa ciutat i fins a la mateixa casa, se'ns mostren universos diferents.
Té això de veure amb la pèrdua de la visió distribuïda i descentralitzada dels orígens d'internet?
Absolutament. Els GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) tenen hui un descomunal poder polític. Per primera vegada en la història tenen una capacitat global d'alterar, maximitzar o silenciar qüestions de l'esfera pública. Segons una enquesta recent, el 85% dels argentins accedeix a les notícies via Facebook. Filtrar les notícies a un país sencer és un poder polític descomunal.
Quins factors polítics i econòmics han permés a aquestes companyies tindre tant de poder?
La liberalització dels mercats i la falta absoluta de regulació. Els tractats de comerç internacionals dels últims 20 anys fan pràcticament impossible posar fre a aquests imperis. Intentar prendre mesures contra ells pot portar al país sencer a entrar en un conflicte internacional amb represàlies en termes d'aranzels, com estem veient amb Trump. A això cal sumar la impossibilitat de combatre'ls judicialment. Aquests gegants tecnològics no tenen oficines en la gran majoria de països del món, i on les tenen són closques, per la qual cosa cal anar a litigar a Califòrnia, on mai guanyaràs.
Quin paper exerciran aquests imperis tecnològics en el futur?
Crec que no es limitaran a traure totes les dades que puguen i guanyar tots els diners possibles. Tenen ambicions polítiques i volen modelar el món. La tecnologia és hui política i això és alguna cosa que no podem obviar. Els imperis d'abans dominaven territoris, els nous dominen ments. Per això ara els espera una nova batalla. La meitat de la humanitat ja està connectada. Els gegants de Silicon Valley i els seus homòlegs xinesos competiran per arribar a l'altra meitat. els EUA i la Xina necessiten les dades dels pobres per a dominar el món. Com més es connecten, més vigilats estaran i més es va a precarizar el seu treball. Els països on viuen manquen de tota mena de regulació.
Hi ha alguna cosa que puguem fer per a canviar aquesta situació?
Hi ha accions de resistència, però la ciutadania necessita el suport dels Estats. Fa falta una sobirania digital, que no hem de confondre amb nacionalisme. Els Estats han de mantindre el control de les infraestructures digitals clau. Cal enfortir les capacitats locals perquè els Estats tinguen les eines tecnològiques necessàries per a garantir la qualitat de vida dels seus ciutadans i el respecte als drets d'aquests. Es necessiten regulacions molt més dures que la RGPD (Reglament General de Protecció de Dades). Europa encara creu que aconseguirà els EUA i a la Xina en la carrera tecnològica, però aquest tren ja l'ha perdut, ha d'apostar per respostes transversals col·laborant amb Amèrica Llatina i Àfrica.
L'ONG que dirigeix centra la seua activitat allí, a Amèrica Llatina. Quina és la situació?
La bretxa en el meu continent és abismal. És digital, econòmica, geogràfica i política. Està despullant als ciutadans dels seus drets més bàsics. En les últimes eleccions a Guatemala s'informava mitjançant una app d'on havies de votar. Què ocorre amb els que no tenen telèfon o no poden pagar-se un pla de dades? A Mèxic, els avals dels candidats es recollien només per internet, la qual cosa va deixar fora de la carrera electoral als candidats indígenes. A Xile, els immigrants no poden tindre accés als papers per a regularitzar la seua situació perquè els formularis només estan disponibles online. Multitud d'idiomes indígenes desparecerán en el continent perquè no existeixen en el món digital. Els seus parlants quedaran silenciats. Hi ha una població especialment vulnerable que ha sigut tradicionalment exclosa. Estem barallant perquè no es connecte als pobres a una internet dels pobres.
Consideres que la tecnologia s'usa també com a eina d'exclusió social?
A Amèrica Llatina, el lloc més tecnificat és el barri més humil. En lloc de donar als seus habitants eines d'educació i desenvolupament, se'ls vigila. El sector privat i el públic inverteixen per a controlar als més vulnerables. Cambres per a identificar, dispositius i apps per a saber el que fan. Tecnologia per a monitorar als pobres. Aqueix és el tipus de connexió que volen donar-los.
La jurista i activista dels drets digitals Renata Ávila treballa perquè internet deixe de ser una eina de dominació política.
Madrid 27 DIC 2019 - 13.08 CET
Notícia original: https://retina.elpais.com/retina/2019/12/27/talento/1577443136_721761.html
Renata Ávila porta tota la seua vida lluitant pels drets civils. Va formar part de l'equip defensor de la líder indígena Rigoberta Menchú en la seua Guatemala natal. Anys després va treballar amb Baltasar Garzón en la defensa de Julian Assange. Dos casos de rellevància global. No va guanyar cap d'ells. I és que, com ella mateixa explica, té predilecció per les causes perdudes. Actualment dirigeix l'ONG Ciutadania Intel·ligent, amb seu a Santiago de Xile. Visita Madrid per a presentar la iniciativa Digital Future Society, de la qual forma part.
Què queda d'internet com a eina de llibertat del 15-M o Occupy Wall Street?
Pràcticament res. Crec que ho resumeix bé la història del meu amic Alaa Abd El Fattah (conegut en la xarxa com @alaa). Bloguer egipci i un dels principals activistes de la Primavera Àrab, acaba de tornar a ser empresonat. Un règim va substituir a un altre però ell segueix a la presó. Els governs i els poderosos, que no sempre estan en els governs, han usat totes les eines a les seues mans per a empresonar a molts dels nous paladins de la llibertat en internet. Chelsea Manning, que torna a estar empresonada després d'haver complit la seua sentència, o l'extradició als Estats Units pendent de Julian Assange són altres exemples. En 2010 encara podien denunciar-se aquests empresonaments; hui queden soterrats sota un núvol de fem electrònic.
Per què? Què ha canviat en els últims 10 anys?
En 2010 la majoria encara entràvem en internet des d'un PC i usant un navegador que ens donava accés a infinitat de llocs web. Va ser l'època daurada de Wikipedia i els bloguers. Va sorgir un periodisme ciutadà potent que va denunciar la corrupció. Però en l'última dècada els telèfons mòbils amb accés a internet han acabat amb això. Connectar-se mitjançant apps en comptes d'amb navegadors web redueix l'obertura, limita infinitament la varietat de la nostra dieta informativa i ens fa molt més passius. El consum es torna més addictiu, molt més intrusiu i, el més perillós, hiperpersonalitzat. Les apps fan que encara que visquem en el mateix país, la mateixa ciutat i fins a la mateixa casa, se'ns mostren universos diferents.
Té això de veure amb la pèrdua de la visió distribuïda i descentralitzada dels orígens d'internet?
Absolutament. Els GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) tenen hui un descomunal poder polític. Per primera vegada en la història tenen una capacitat global d'alterar, maximitzar o silenciar qüestions de l'esfera pública. Segons una enquesta recent, el 85% dels argentins accedeix a les notícies via Facebook. Filtrar les notícies a un país sencer és un poder polític descomunal.
Quins factors polítics i econòmics han permés a aquestes companyies tindre tant de poder?
La liberalització dels mercats i la falta absoluta de regulació. Els tractats de comerç internacionals dels últims 20 anys fan pràcticament impossible posar fre a aquests imperis. Intentar prendre mesures contra ells pot portar al país sencer a entrar en un conflicte internacional amb represàlies en termes d'aranzels, com estem veient amb Trump. A això cal sumar la impossibilitat de combatre'ls judicialment. Aquests gegants tecnològics no tenen oficines en la gran majoria de països del món, i on les tenen són closques, per la qual cosa cal anar a litigar a Califòrnia, on mai guanyaràs.
Quin paper exerciran aquests imperis tecnològics en el futur?
Crec que no es limitaran a traure totes les dades que puguen i guanyar tots els diners possibles. Tenen ambicions polítiques i volen modelar el món. La tecnologia és hui política i això és alguna cosa que no podem obviar. Els imperis d'abans dominaven territoris, els nous dominen ments. Per això ara els espera una nova batalla. La meitat de la humanitat ja està connectada. Els gegants de Silicon Valley i els seus homòlegs xinesos competiran per arribar a l'altra meitat. els EUA i la Xina necessiten les dades dels pobres per a dominar el món. Com més es connecten, més vigilats estaran i més es va a precarizar el seu treball. Els països on viuen manquen de tota mena de regulació.
Hi ha alguna cosa que puguem fer per a canviar aquesta situació?
Hi ha accions de resistència, però la ciutadania necessita el suport dels Estats. Fa falta una sobirania digital, que no hem de confondre amb nacionalisme. Els Estats han de mantindre el control de les infraestructures digitals clau. Cal enfortir les capacitats locals perquè els Estats tinguen les eines tecnològiques necessàries per a garantir la qualitat de vida dels seus ciutadans i el respecte als drets d'aquests. Es necessiten regulacions molt més dures que la RGPD (Reglament General de Protecció de Dades). Europa encara creu que aconseguirà els EUA i a la Xina en la carrera tecnològica, però aquest tren ja l'ha perdut, ha d'apostar per respostes transversals col·laborant amb Amèrica Llatina i Àfrica.
L'ONG que dirigeix centra la seua activitat allí, a Amèrica Llatina. Quina és la situació?
La bretxa en el meu continent és abismal. És digital, econòmica, geogràfica i política. Està despullant als ciutadans dels seus drets més bàsics. En les últimes eleccions a Guatemala s'informava mitjançant una app d'on havies de votar. Què ocorre amb els que no tenen telèfon o no poden pagar-se un pla de dades? A Mèxic, els avals dels candidats es recollien només per internet, la qual cosa va deixar fora de la carrera electoral als candidats indígenes. A Xile, els immigrants no poden tindre accés als papers per a regularitzar la seua situació perquè els formularis només estan disponibles online. Multitud d'idiomes indígenes desparecerán en el continent perquè no existeixen en el món digital. Els seus parlants quedaran silenciats. Hi ha una població especialment vulnerable que ha sigut tradicionalment exclosa. Estem barallant perquè no es connecte als pobres a una internet dels pobres.
Consideres que la tecnologia s'usa també com a eina d'exclusió social?
A Amèrica Llatina, el lloc més tecnificat és el barri més humil. En lloc de donar als seus habitants eines d'educació i desenvolupament, se'ls vigila. El sector privat i el públic inverteixen per a controlar als més vulnerables. Cambres per a identificar, dispositius i apps per a saber el que fan. Tecnologia per a monitorar als pobres. Aqueix és el tipus de connexió que volen donar-los.
