Les xarxes socials han portat coses bones i no tan bones. També han generat certs inconvenients que abans no existien. Un d'ells és la difusió de missatges d'odi, insults i fins i tot amenaces que afecten la dignitat i integritat personal, a través del mitjà online. Emparats en l'anonimat que brinda una pantalla, els internautes difonen tot tipus de missatges ofensius que adquireixen una magnitud massiva i es queden gravats per sempre en l'historial de la xarxa. I ací abunden els haters que busquen un blanc fàcil contra el qual descarregar el seu odi.
En el debat sobre els missatges d'odi en xarxes socials intervenen múltiples factors que fan que el tema siga controvertit i difícil d'atallar. Entre ells:
- Definir els límits que separen la llibertat d'expressió del respecte cap als altres
- Aclarir quina és la responsabilitat dels gestors de les xarxes socials en el control d'aquest tipus de comentaris
- Actualitzar el Codi Penal de cada país per a perseguir i reprovar els comentaris més greus susceptibles de constituir un delicte
Els casos d'odi més habituals en xarxes socials solen estar relacionats amb temes ideològics, religiosos i fins i tot d'orientació sexual.
L'odi no està protegit per la llibertat d'expressió
Segons dades de l'Audiència Nacional, aquest tipus de delictes per enaltiment del terrorisme o humiliació a víctimes en les xarxes socials són un fenomen en auge. En la seua memòria de 2014, la sala esmentava 5 processos d'aquest tipus oberts a Espanya, mentre que a l'any següent van augmentar a 13. Es tracta a més d'una cosa molt nova. De fet no va ser fins el 2016 quan el Tribunal Suprem es va pronunciar per primera vegada sobre discursos d'odi en Twitter asseverant que: “El discurs de l'odi no està protegit per la llibertat d'expressió”.
Diversos tipus de missatges d'odi
Encara que els usuaris de la xarxa siguen, en general, potencials difusors de missatges d'odi, no tots aconsegueixen el mateix abast i repercussió ni tampoc tenen la mateixa intencionalitat. Podem distingir dos tipus autors:
- Els trolls: busquen notorietat a força d'emprenyar i, en general, no solen ser massa perillosos. S'oculten amb perfils falsos i poden resultar fàcils de detectar. El seu modus operandi consisteix a comentar en fòrums, blogs i xarxes socials amb la intenció de generar polèmica i buscar la confrontació.
- Els haters: poden portar l'odi online a l'entorn offline amb conseqüències en la vida real. Hi ha diferents perfils, des del meticulós que espera que cometes un error per a destacar-lo, fins el qual respon amb males paraules i insults passant per l'incongruent que escriu comentaris sense seguir cap mena de lògica.
Què podem fer per a frenar aquesta situació?
Davant els comentaris d'odi en les xarxes socials el més recomanable no és censurar ni impedir la crítica, sinó posar límit als que s'amaguen en l'anonimat per a donar regna solta a les eixides de to. Per a atallar aquest tipus de comportaments, podem prendre diversos camins diferents:
Protocol d'actuació de les pròpies xarxes socials
Segons un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona, SOS Racisme i 10 entitats europees, les xarxes socials solen ser passives a l'hora d'eliminar de les seues plataformes els comentaris que inciten a l'odi. Encara que ho haja sol·licitat prèviament la pròpia víctima.
Brussel·les ha fet amenaça de legislar contra plataformes socials que no bloquegen els missatges d'odi
El mecanisme de denúncia en les xarxes socials no funciona i fins i tot accentua la situació de discursos d'odi, normalitzant-los. Enfront d'això, les institucions europees han volgut ficar pressió a les empreses responsables, entre elles Facebook, demanant-los que agiliten els processos de revisió i eliminació del contingut una vegada ha sigut denunciat. Brussel·les fins i tot ha fet amenaça de legislar en contra de Facebook en cas que no ho feren. Sovint, les pròpies xarxes socials es defensen emparant-se en la neutralitat i descarregant la culpa en l'ús que fan els propis usuaris de les seues plataformes. Encara així, s'han implementat algunes polítiques de privacitat que permeten bloquejar a certs usuaris i denunciar continguts sospitosos.
El projecte Rewind
Amb motiu del concurs Facebook Global Digital Challenge, un grup d'alumnes de la Universitat CEU Sant Pau de Madrid han llançat el projecte Rewind. Es tracta d'una iniciativa que pretén combatre l'odi en xarxes socials a base de respecte.
L'equip ha usat l'emoji de rebobinar per a incitar als haters a rectificar la seua conducta. La finalitat conscienciar sobre el fet que els missatges en Internet moltes vegades tenen més repercussió que en la vida real i que per això és necessari posar sentit comú i racionalitat quan comentem en el mitjà online
Els haters són irracionals i comenten de forma impulsiva. Per això aconsellen que el més assenyat és no entrar en el seu joc. Responent-los amb un emoji no ens poden retornar el colp. Simplement els diem que s'ho pensen una altra vegada però també hem d’animar a tots els internautes a no guardar silenci contra els qui llancen missatges d'odi en la xarxa:
Donat l'èxit de Rewind, els seus creadors ja estan pensant a transformar-lo en una organització que, igual que ja fan altres com a Stop Haters, treballe a perseguir aquest tipus de discursos online que confonen la llibertat d'expressió amb la llibertat d'agressió. Cal evitar que Internet siga una jungla i llançar un missatge d'esperança assegurant que es pot aconseguir que els haters canvien d'opinió
Associacions que persegueixen l'odi
Itàlia.
En el cas d'Itàlia, s'ha creat l'associació Parole Ostili que pretén combatre les expressions d'odi en Internet a través d'un manifest en el qual demanen als internautes que es comporten en les xarxes socials amb el mateix respecte que tenen en l'entorn offline. Entre les regles de comportament redactades per a aquest manifest trobem:
- No dir o escriure en les xarxes el que no seríem capaces de dir en persona
- Prendre's el temps necessari per a expressar bé alguna cosa abans d'escriure'l
- Abans d'intervindre en un debat, cal entendre el que publiquen els altres
- Verificar les notícies abans de compartir-les amb uns altres
- No usar amb els altres les paraules que no vols que usen contra tu
- Tindre present que no sempre es té la raó
- Expressar les opinions sense recórrer a tons hostils
- A més, segons aqueixa organització italiana, és necessari entendre que les xarxes socials són llocs virtuals en els quals es troben persones reals.
El cas alemany
En el cas d'Alemanya, el govern va presentar un projecte de llei que inclou multes de fins a 50 milions d'euros a empreses com Facebook i Twitter si no eliminen o bloquegen en 24 hores els missatges d'odi o les notícies falses. Es tracta d'un clar desafiament de l'Executiu alemany als gegants d'Internet que, de moment, està en l'aire.
Espanya.
Ací a Espanya, la reforma del Codi Penal de 2015 contempla penes de fins a 4 anys de presó per als suposats delictes d'incitació a l'odi. La sanció inclou un apartat específic per als discursos d'odi difosos a través d'Internet.
D'altra banda també trobem altres projectes de llei com l'impulsat per la Comunitat de Madrid en 2016 per a emprendre sancions, o comunicar-lo a l'administració competent en cas necessari, contra els qui empren un discurs d'odi a través de les xarxes socials. Encara que aquesta iniciativa és de dubtosa viabilitat tenint en compte que les Comunitats Autònomes tenen un àmbit de competència restringit, es tracta d'un intent de legislar en contra de la “llei de la selva” en la qual s'ha convertit Internet.
Consells d'un community manager expert
Moltes vegades, una bona estratègia de mitjà social és suficient per a fer rectificar als trolls i haters que es col·loquen darrere d'una pantalla disposats a carregar contra tot de forma indiscriminada. En aquest sentit, els experts en mitjans socials aconsellen tindre present un protocol bàsic d'actuació que passa per:
- Investigar al nostre interlocutor per a saber amb qui estàs bregant
- Admetre els errors i disculpar-se en cas necessari
- Respondre amb cap i no seguint impulsos que puguen derivar en conseqüències pitjors
- No posar-se a l'altura de crítiques agressives o eixides de to. No entrar en el joc
- No esborrar els comentaris negatius sense analitzar abans les conseqüències
- Analitzar si la via de resposta més adequada és la pública o la privada, depenent del ressò
- Davant el dubte, consultar amb els experts
