David de Limón: "L'art urbà reivindica que l'espai és de tots els ciutadans"

L'il·lustrador i artista exposa una vintena de les seues "ninjas" en la galeria Pizarro
Begoña Jorques | València 18.09.2019 | 23.07 Article original: https://www.levante-emv.com/noticias-suscriptor/cultura/2019/09/19/arte-urbano-reivindica-espacio-ciudadanos/1923126.html



Si hom passeja per València, sobretot pel barri del Carmen, es toparà entre els seus murs amb un «veí» inesperat i silenciós. Es tracta del ninja de l'il·lustrador i artista urbà David de Limón, una misteriosa figura de color negre que sol portar un cor gravat en el pit i que va pintant la ciutat.

De Limón trau al seu personatge -hi ha qui també veu en ell un robot o un lladre- dels carrers i li ho porta a la galeria Pizarro, on hui inaugura una exposició que mostrarà unes 25 d'aquestes criatures. No és la primera vegada que De Limón exhibeix la seua obra en aquesta galeria, però sí que debuta com a artista individual. Són creacions fetes a propòsit per a la galeria. Explica l'artista a Levante-EMV que són «esbossos acabats». Alguns d'ells poden saltar a les parets de la ciutat o viceversa, perquè algunes de les seues obres del carrer després les converteix en quadres.

L'artista valencià vol puntualitzar la diferència entre el grafiti i l'art urbà. Mentre el primer «intentar ocupar el màxim possible l'espai urbà», el segon «exhibeix la seua obra sabent que la veuran». A aquesta idea afig que «l'artista urbà té la reponsabilitat de canviar l'espai urbà», al mateix temps que matisa que «l'art urbà reivindica que l'espai és de tots els ciutadans», sosté el també il·lustrador.

Sobre la seua obra es mostra humil. «No vull donar lliçons a ningú», encara que reconeix el «caràcter reivindicatiu» de l'art urbà. El seu és transmetre «que pintar al carrer també és positiu». «Hi ha molts espais degradats que amb el nostre art només milloren», assegura.

En total, hi haurà un 800 dels seus ninjas repartits per diferents murs. També els ha portats fora d'Espanya. Pot ser que ara mateix a Atenes, Lisboa o Cracòvia algun vianant es pregunte qui és aqueix personatge amb aspecte de ninja que l'observa sense obrir la boca en una de les parets de la ciutat. No obstant això, el que a ell li agradaria és intervindre la mitganera d'un edifici a València. I si és en el seu barri, el del Carme, millor. De fet, diu que ja té una vista. Està prop del carrer Cavallers encara que ho veu «difícil perquè és part d'un palauet i no crec que em deixen», diu entre riures. Perquè ell és conscient dels límits. «No es pot pintar en qualsevol lloc».

Respecte al personatge que ha creat explica que va nàixer fa uns sis anys i que realment cerca ser la seua signatura, no té boca per «fer-ho més misteriós» i ha canviat amb el pas del temps. Com tots. Els té amb una estètica més adulta i estilitzada, pitjor sense perdre l'essència del personatge, i uns altres més «grossets», amb aspecte quasi infantil . i és que, com ell diu, «el meu art s'ha convertit en un joc».