Amb una mica de retard arriba a les nostres pantalles 'Mares treballadores', la posada de llarg de Catherine Reitman al comandament d'una producció. Després de tres temporades en la televisió canadenca ja podem gaudir de la primera en Netflix.
Filla d'Ivan Reitman i germana de Jason, Catherine Reitman ha passat una llarga trajectòria com a intèrpret "menor" des que debutara en 'Els bessons colpegen dues vegades'. Després de molts anys davant de les càmeres i dels micròfons, prestant la seua veu a una infinitat de sèries d'animació ('Pare de família', 'Pare Made in USA'), va veure com en 2017 la televisió pública canadenca apostava per la seua creació, on exerceix com a protagonista, directora, creadora i productora.
'Mares treballadores' segueix la vida de quatre dones mentre fan volantins amb l'amor i les seues relacions, les seues carreres professionals i la maternitat. El nucli central, on la diversitat està ben representada, es dona suport fortament mentre desafia les normes i convencions tractant de no jutjar-se les unes a les altres de la mateixa manera en què la vida ho fa 24 hores al dia.
Encara que amb molts punts en comú, la sèrie no aconsegueix brillar a l'altura de la seua rival directa en Netflix, la molt més àcida i efectiva 'The Letdown', on l'humor australià juga a favor d'obra, devorant en la comparació a la sèrie de Reitman malgrat vindre del Canadà, un país on la comèdia televisiva és sagrada.
La nova incorporació de Netflix pot ser gaudida per qualsevol tipus d'espectador, encara que lògicament seran els nous pares i mares els que més identificats se senten amb els personatges i els seus traumes. Del dolor físic a l'emocional, les quatre dones combaten el seu puerperi particular mentre aprenen a sobreviure entre les parets de la seua llar i les del seu treball amb la seua nova família.
No hi ha res realment original en 'Mares treballadores', ni a nivell tècnic ni a nivell actoral, però la seua modèstia juga a favor d'obra malgrat alguna subtrama no massa sostenible i d'un parell de personatges excessivament arquetípics que aporten massa poc per a tindre tant pes en la sèrie.
'Mares treballadores' aposta forta amb uns primers episodis que ajuden a teixir una xarxa de seguretat que no deixarà de posar-se a prova a partir de l'equador de la primera temporada, però deixa bon sabor de boca i la suficient curiositat com per a esperar que Netflix continue incorporant temporades.
Filla d'Ivan Reitman i germana de Jason, Catherine Reitman ha passat una llarga trajectòria com a intèrpret "menor" des que debutara en 'Els bessons colpegen dues vegades'. Després de molts anys davant de les càmeres i dels micròfons, prestant la seua veu a una infinitat de sèries d'animació ('Pare de família', 'Pare Made in USA'), va veure com en 2017 la televisió pública canadenca apostava per la seua creació, on exerceix com a protagonista, directora, creadora i productora.
'Mares treballadores' segueix la vida de quatre dones mentre fan volantins amb l'amor i les seues relacions, les seues carreres professionals i la maternitat. El nucli central, on la diversitat està ben representada, es dona suport fortament mentre desafia les normes i convencions tractant de no jutjar-se les unes a les altres de la mateixa manera en què la vida ho fa 24 hores al dia.
Encara que amb molts punts en comú, la sèrie no aconsegueix brillar a l'altura de la seua rival directa en Netflix, la molt més àcida i efectiva 'The Letdown', on l'humor australià juga a favor d'obra, devorant en la comparació a la sèrie de Reitman malgrat vindre del Canadà, un país on la comèdia televisiva és sagrada.
La nova incorporació de Netflix pot ser gaudida per qualsevol tipus d'espectador, encara que lògicament seran els nous pares i mares els que més identificats se senten amb els personatges i els seus traumes. Del dolor físic a l'emocional, les quatre dones combaten el seu puerperi particular mentre aprenen a sobreviure entre les parets de la seua llar i les del seu treball amb la seua nova família.
No hi ha res realment original en 'Mares treballadores', ni a nivell tècnic ni a nivell actoral, però la seua modèstia juga a favor d'obra malgrat alguna subtrama no massa sostenible i d'un parell de personatges excessivament arquetípics que aporten massa poc per a tindre tant pes en la sèrie.
'Mares treballadores' aposta forta amb uns primers episodis que ajuden a teixir una xarxa de seguretat que no deixarà de posar-se a prova a partir de l'equador de la primera temporada, però deixa bon sabor de boca i la suficient curiositat com per a esperar que Netflix continue incorporant temporades.
