Noves formes de consum d'habitatge: Compartir vivenda turística


La història d'Airbnb havia començat a l'octubre de 2007 el lloguer de l'apartament en el qual vivien Brian i Joe a San Francisco va pujar un 25% de la nit al dia. Van veure que el cap de setmana següent hi havia una conferència a la ciutat i van decidir crear una plataforma perquè els assistents tingueren una alternativa barata als hotels. D'aquesta forma podrien guanyar uns dòlars per a pagar l'apartament. El projecte es deia Airbed & Breakfast, aqueixos dies van guanyar 1.000 dòlars i van fer amistats que es mantenen en el temps.



Al principi la web era un simple directori d'habitacions i apartaments, però prompte es van adonar que la clau perquè la iniciativa tirara avant era la seguretat, la confiança entre hostes i amfitrions. Amb la finalitat de facilitar el procés de reserva van crear una nova web que només requeria tres clicks per a trobar una habitació.

El model va descobrir un món de possibilitats noves amb aspectes positius i negatius.

Aspectes positius:

  • A diferència d'altres models de negoci en els quals els ingressos generats no arriben a les comunitats locals, Airbnb ajuda al fet que els amfitrions i els xicotets negocis de la zona es beneficien directament d'aquesta activitat”.
  • Experiència de viatge i experiència turística. La possibilitat de conviure amb els propis habitants de la ciutat es converteix en una experiència on conèixer aspectes culturals del país que no es podrien captar en un hotel.
  • Els amfitrions es queden amb 97% del preu que ells fixen en compartir el seu espai Aquests recursos econòmics han servit perquè els amfitrions puguen fer front a les despeses del propi habitatge, emprendre nous negocis o poder dedicar-se a les seues passions. Els negocis de proximitat també es beneficien dels hostes en Airbnb, ja que els viatgers destinen més del 40% de les seues despeses de viatge (fora de l'allotjament) a les compres en els comerços locals.


Aspectes de consum de Airbnb i similars.

En les cerques d'allotjament amb dates seleccionades, els usuaris han de vehicles elèctricsre el preu total en la pàgina de resultats, inclosos totes les despeses i taxes obligatoris aplicables (per exemple, despeses de manteniment i neteja i impostos locals). A més, Airbnb distingeix ara clarament si el que ofereix l'allotjament és un particular o un professional.

També en el seu lloc web han de posar un enllaç de fàcil accés a la plataforma de resolució de litigis en línia i tota la informació necessària sobre resolució de litigis. Indica clarament que els usuaris poden interposar una demanda contra Airbnb davant els tribunals del seu país de residència, respecta els drets jurídics fonamentals dels usuaris d'interposar una demanda contra l'amfitrió en cas de perjudicis personals o altres danys, i es compromet a no modificar unilateralment les condicions sense informar clarament els usuaris amb antelació i sense donar-los la possibilitat de rescindir el contracte.

Aspectes negatius:
  • Comportaments dels turistes d’oci i festa. Crits, vestimenta inadequada, comportaments sexuals explícits, soroll, discussions...
  • Reducció de lloguer residencial. On major és la densitat de pisos turístics, menor és l'oferta per a ús residencial i més alt és el preu del metre quadrat. Aqueixa és la principal crítica que ha rebut Airbnb en els últims temps.
  • Destruix el teixit urbà més resilient». I, a més, provoca l'expulsió de persones conegudes amb noms i cognoms, pujades terribles en el lloguer o la marxa de gent de finques senceres perquè són comprades per fons d'inversió.
  • Afectació a barris amb renda familiar baixa. La majoria de barris que acumulen els anuncis d'Airbnb posseeixen una renda familiar per davall de la mitjana de la ciutat, alguna cosa que sumat a la pujada de lloguers dificulta la permanència dels residents originals.
  • El resultat d'aquest procés, profundament vinculat al turisme, són barris més cars amb menys veïns empadronats.
  • Professionalització de la vivenda «col·laborativa. En canvi, Segons les seues dades globals, el 83% dels anuncis d'Airbnb són de gent que lloga la casa on viu. Però a Barcelona, segons les xifres d'Insideairbnb, el 55,1% dels anunciants ofereix més d'un habitatge, encara que en alguns casos es tracta d'habitacions separades. Moltes empreses o xicotets propietaris la utilitzen, legitimamente, per a publicitar els seus pisos de lloguer. I encara que AIRBNB no fora concebut originalment per a ells, estalvien inversió en web, passarel·la de pagament i SEU.

Airbnb diu treballar per a educar a amfitrions i convidats en les necessitats de l'homesharing [compartir casa] i les regles a les ciutats […]. En alguns d'aqueixos llocs, s'ha identificat una escassetat d'habitatges de lloguer de llarga duració com un assumpte crític. La intenció és treballar per a fomentar que els lloguers de curt termini no impacten en la disponibilitat de lloguers a llarg termini. En casos justificats i molt específics, Airbnb s'asseguraria que els amfitrions accepten anunciar només aquelles residències que són permanents, resava una part del document.


El fenomen s'assembla al que es donava fins ara amb la gentrificació. I malgrat que socialment té moltes connotacions negatives, urbanísticament podria aportar alguns beneficis, com va succeir en barris madrilenys antigament degradats com el de Chueca.

La regulació més habitual es basa en limitar els dies que un pot llogar la seua casa a l'any i a incloure una taxa per a la ciutat en els lloguers. Sempre, a més, suposant que siga el seu primer habitatge i no apartaments turístics que afecten directament la salut de la trama urbana de determinats barris.

EL PROBLEMA ÉS LA CONCENTRACIÓ

És un problema bàsicament urbà i de ciutat gran.
A València s'estima que ja existeixen a la ciutat del Túria uns 6.800 apartaments turístics, els quals es concentren, sobretot, a Ciutat Vella (1.755), Poblats Marítims (961) i l'Eixample (772) o Extramurs (693) però també es van estenent per tot l'entorn urbà.

Si els apartaments turístics estigueren a plena capacitat, representarien al 28% de la població. Aqueixes són xifres tretes segons els anuncis de les diferents plataformes, però cal matisar que encara que el 90% d'ells correspon a Airbnb, que copa gran part del mercat, alguns dels anuncis podrien duplicar-se en les altres plataformes de lloguer vacacional, amb la qual cosa la xifra real podria ser lleugerament més baixa.

Districtes amb major densitat

La mà ampla de plataformes com Airbnb a l'hora de publicar on està exactament cada apartament, doncs el que posa és un radi de 50 metres, fa complicat poder controlar millor quins d'ells són o no il·legals.

La normativa municipal de València diu només poden destinar-se a ús turístic les plantes baixes o els primers pisos, alguna cosa que, clarament, s'incompleix en gran part dels apartaments turístics.

Hi ha zones com la Saïdia que, malgrat estar a l'altre costat del llit, estan registrant un increment d'apartaments turístics important, mentre que unes altres com Benimaclet són menys dels que es podia esperar.