La celebració d'una mascletà a Madrid el pròxim dissabte ha generat un debat intens sobre la pertinència d'exportar una tradició tan emblemàtica com és la mascletà fora del seu context social i espacial habitual.
És innegable que la mascletà és una pràctica profundament arrelada en la cultura valenciana, i intentar reproduir-la fora d'aquest marc pot resultar forçat i carent de significat.
Una mascletà fora del seu entorn natural no només pot arribar a perdre part de la seua essència sonora, sinó que també pot generar confusió entre aquells que no estan familiaritzats amb aquesta tradició tan peculiar. La capacitat d'interpretar i gaudir d'una mascletà amb criteri és una destresa adquirida que no es pot traslladar fàcilment a un altre context.
A més, la decisió de celebrar la mascletà en un espai obert amb vincles amb la naturalesa pot semblar contradictòria, ja que la mascletà és una exhibició pirotècnica que tradicionalment s'associa amb els espais urbans i festius. Això pot fer que l'experiència no tinga l'impacte esperat ni des de la perspectiva pirotècnica ni des de la consideració ambiental.
Per una altra banda, la decisió d'establir aquesta nova connexió entre Madrid i València evoca memories de l'infame eix de la prosperitat, que va ser el preludi d'una trama de corrupció com la Gurtel. Això només pot generar una certa desconfiança i recel entre els sectors més crítics.
Finalment, la polèmica al voltant d'aquesta celebració també ha exacerbat la ja tensa relació entre tradició i esquerra política, desplaçant l'agenda valenciana autèntica cap a un pla folklòric i superficial. A vegades, sembla que ens estiguem fixant en les coses equivocades i deixant de banda el veritable significat i importància de l'agenda valenciana.
En conclusió, és important reconèixer que la mascletà a Madrid potser un símbol per a la capital, però no deixa de ser una aproximació superficial a una pràctica profundament arrelada a la identitat valenciana. Això pot ser explotat per a construir un relat que reforce la idea de Madrid com el centre d'Espanya, deixant de costat la diversitat cultural que de l'Estat. Una mascletà a Madrid no és més que una imitació pàl·lida de la genuïna paella, un arròs amb coses, una mescla sense sentit que no fa justícia a cap de les dues tradicions.
