L'evolució política recent ens tornar a suggerir una Espanya en continua transformació. El sistema autonòmic, quasi un sistema federal de facto, és testimoni d'aquest canvi, però en política les paraules tenen un pes innegable i "autonòmic" no és "federal".
Iñigo Urkullu, el lehendakari, ha estat ferm i clar en la seua postura durant els últims dies. La seua mirada se centra en Madrid i el pensament centralista que encara persisteix en algunes esferes del poder.
Les claus de la reconfiguració d'Espanya segons Urkullu:
1) La diversitat i pluralitat de l'Estat espanyol van ser més visibles que mai durant les eleccions generals del 23 de juliol. Això ha impulsat debats sobre què significa ser una "nació" i la possible plurinacionalitat d'Espanya.
2) Urkullu ha defensat repetidament la idea de la plurinacionalitat de l'Estat, suggerint models com la "nació foral", la "federalització assimétrica", i la "bilateralitat efectiva".
3) Malgrat que la Constitució de 1978 va buscar establir una via cap a l'autogovern, hem vist intents de centralitzar el poder i restringir competències autonòmiques.
4) Urkullu proposa una "convenció constitucional" per esclarir qüestions pendents de la Constitució de 1978. Aquesta buscaria una reinterpretació, no una modificació directa, per avançar cap a un reconeixement més profund de la plurinacionalitat d'Espanya.
Aprofitar l'oportunitat del PNB.
Qualsevol acord de governabilitat passa pel PNB perquè és l'únic partit amb capacitat de maniobra política a dreta i esquerra. A pesar de no haver tingut el millor resultat i amb Junts massa fora del sistema els nacionalistes bascos intenten que esta siga una nova etapa històrica en la reformulació territorial.
Absència valenciana.
Sorprèn l'absència valenciana en aquest debat tan crucial. Si bé Puig ha intentat inserir la idea d'una Espanya Federal, la representació valenciana ha quedat en segon pla després de la seua sortida com a president.
Tanmateix de nou, torna a deixar en un lloc subordinat a Mazón fent de president moral dels valencians.
Espanya es troba en una cruïlla històrica. Les opcions?
Espanya està davant una cruïlla histórica de les que ja ha perdut unes quantes. Tornar a la foscor del nacional-catolicisme o mirar l'horitzó amb valentia i canvi com va passar en la transició democràtica. Probablement siga este moment una segona transició democràtica obligada per les circumstàncies com també va ser la primera i on l'eix territorial torne a ser el gran protagonista.
Com quedarem els valencians? Qui ens decidirà el futur? Viurem una nova Batalla de València? Estarem atents.
