Els pisos en arrendament destinats al veïnat de València baixen en quasi 15.000 en sol tres anys - Ciutat Vella, Poblats Marítims i Extramurs són els districtes amb més oferta turística
Sandra Urbina | València 29.09.2019 | 20.12 Article original: https://www.levante-emv.com/noticias-suscriptor/valencia/2019/09/30/8000-viviendas-alquiler-residencial-11000/1927313.html
Si bé és cert que València es troba lluny del nivell de turistificació de ciutats com Barcelona o Madrid, el veïnat de la capital del Túria no fa més que veure com el nombre de pisos turístics s'incrementa en els seus barris, al mateix temps que l'oferta d'habitatge de lloguer per als quals resideixen en ells no deixa de minvar.
Actualment, són ja 11.138 els pisos turístics a la ciutat de València, quasi quatre mil habitatges més de les destinades a l'ús residencial (i el doble del que diuen les xifres oficials), segons les dades de la plataforma DataHippo, que aglutina el total de les plataformes de lloguer d'habitatge turístic que opera a la ciutat.
En concret, segons el Pla Estratègic d'Habitatge per a la Ciutat de València, en 2017 es van registrar 7.523 habitatges dedicats al lloguer residencial, quan en 2014 el número ascendia a les 22.358, la qual cosa suposa una diferència de quasi 15.000 habitatge menys en sol tres anys, quasi el mateix nombre de llars oferides actualment per al turisme. Es tracta de xifres que explicarien, de forma tangible, la desaparició d'oferta habitacional en les zones cèntriques de la ciutat en pro del turisme i que propícia que el veïnat resident en aquests barris, no podent fer front a la pujada del lloguer (entre juny de 2014 i gener de 2017 el nombre d'habitatges assequibles oferits en el portal immobiliari Idealista, de fins a 600 euros, s'ha reduït en un 79%), es veja obligat a migrar a les zones perifèriques de la capital del Túria, reservant l'espai central per a aquells que puguen desemborsar 200 euros per una setmana a la ciutat.
Aquestes xifres posen blanc sobre negre en la gentrificación patida a la ciutat que tant temps venen denunciant les veïnes i els veïns de districtes com Ciutat Vella, Poblats Marítims o de l'Eixample. De fet, són aquests tres els districtes més turísticament saturats. Especialment Ciutat Vella, amb 2.569 pisos en lloguer destinats al turisme, especialment en els barris del Carme i el Mercat, amb 450 pisos turístics cadascun.
No obstant això, és el barri de Russafa el que ostenta un major nombre d'habitatges destinats al lloguer turístic. En concret, 942. El barri portuari de Cabanyal-Canyamelar seria el segon. Malgrat ser un dels barris que més abandó ha patit en els últims anys per part de l'administració pública, els problemes de convivència i haver estat a punt de ser destruït per l'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez, en els últims anys, el Cabanyal s'ha anat convertint en epicentre de l'oferta turística. Fins al punt de guardar entre els seus carrers fins a 898 pisos destinats a turistes, al mateix temps que les famílies que allí residien durant anys continuen patint els desnonaments de l'especulació urbanística, que prioritza la rehabilitació dels seus habitatges per a, més tard, destinar-les al turisme i, amb això, incrementar els seus beneficis mentre l'emergència habitacional persisteix en el seu creixement.
Des de l'Ajuntament de València, no obstant això, són prudents i destaquen que el creixement del nombre d'apartaments turístics, encara que tinga indubtables efectes sobre el lloguer residencial en les zones turístiques de la ciutat, «difícilment pot explicar la desaparició de l'oferta assequible en el conjunt de la ciutat de València, per la qual cosa la cerca de causes i solucions no pot limitar-se al factor turisme».
No obstant això, els districtes pròpiament residencials, com ho són Camins al Grau, Quatre Carreres, la Saidïa, Algiròs o l'Olivereta comencen a notar també els efectes del turisme. Són els següents en la llista amb major oferta turística. En concret, Camins al Grau oferiria un total de 877 pisos turístics, aglutinant la majoria a Aiora, amb 315 habitatges. En segon lloc estaria Quatre Carreres, amb 735 pisos turístics, 235 d'ells en Mont-Olivet. En el cas de la Saidïa (amb 506 pisos turístics), és el barri de Morvedre el que major oferta a turistes aglutinaria, amb 196 habitatges. El barri de Ciutat Jardí, per part seua, seria el que més habitatge turístic oferiria en el districte d'Algiròs (435), amb 196 pisos únicament per a turistes. I en el cas de l'Olivereta (amb 310 pisos), seria el barri de Nou Moles el que major oferta turística donaria als qui trien València com a destinació vacacional. En concret, 198 pisos turístics.
Per contra, són els Poblats del Nord i de l'Oest aquells amb una menor oferta turística, amb 17 i 35 pisos turístics respectivament.
Sandra Urbina | València 29.09.2019 | 20.12 Article original: https://www.levante-emv.com/noticias-suscriptor/valencia/2019/09/30/8000-viviendas-alquiler-residencial-11000/1927313.html
Si bé és cert que València es troba lluny del nivell de turistificació de ciutats com Barcelona o Madrid, el veïnat de la capital del Túria no fa més que veure com el nombre de pisos turístics s'incrementa en els seus barris, al mateix temps que l'oferta d'habitatge de lloguer per als quals resideixen en ells no deixa de minvar.
Actualment, són ja 11.138 els pisos turístics a la ciutat de València, quasi quatre mil habitatges més de les destinades a l'ús residencial (i el doble del que diuen les xifres oficials), segons les dades de la plataforma DataHippo, que aglutina el total de les plataformes de lloguer d'habitatge turístic que opera a la ciutat.
En concret, segons el Pla Estratègic d'Habitatge per a la Ciutat de València, en 2017 es van registrar 7.523 habitatges dedicats al lloguer residencial, quan en 2014 el número ascendia a les 22.358, la qual cosa suposa una diferència de quasi 15.000 habitatge menys en sol tres anys, quasi el mateix nombre de llars oferides actualment per al turisme. Es tracta de xifres que explicarien, de forma tangible, la desaparició d'oferta habitacional en les zones cèntriques de la ciutat en pro del turisme i que propícia que el veïnat resident en aquests barris, no podent fer front a la pujada del lloguer (entre juny de 2014 i gener de 2017 el nombre d'habitatges assequibles oferits en el portal immobiliari Idealista, de fins a 600 euros, s'ha reduït en un 79%), es veja obligat a migrar a les zones perifèriques de la capital del Túria, reservant l'espai central per a aquells que puguen desemborsar 200 euros per una setmana a la ciutat.
Aquestes xifres posen blanc sobre negre en la gentrificación patida a la ciutat que tant temps venen denunciant les veïnes i els veïns de districtes com Ciutat Vella, Poblats Marítims o de l'Eixample. De fet, són aquests tres els districtes més turísticament saturats. Especialment Ciutat Vella, amb 2.569 pisos en lloguer destinats al turisme, especialment en els barris del Carme i el Mercat, amb 450 pisos turístics cadascun.
No obstant això, és el barri de Russafa el que ostenta un major nombre d'habitatges destinats al lloguer turístic. En concret, 942. El barri portuari de Cabanyal-Canyamelar seria el segon. Malgrat ser un dels barris que més abandó ha patit en els últims anys per part de l'administració pública, els problemes de convivència i haver estat a punt de ser destruït per l'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez, en els últims anys, el Cabanyal s'ha anat convertint en epicentre de l'oferta turística. Fins al punt de guardar entre els seus carrers fins a 898 pisos destinats a turistes, al mateix temps que les famílies que allí residien durant anys continuen patint els desnonaments de l'especulació urbanística, que prioritza la rehabilitació dels seus habitatges per a, més tard, destinar-les al turisme i, amb això, incrementar els seus beneficis mentre l'emergència habitacional persisteix en el seu creixement.
Des de l'Ajuntament de València, no obstant això, són prudents i destaquen que el creixement del nombre d'apartaments turístics, encara que tinga indubtables efectes sobre el lloguer residencial en les zones turístiques de la ciutat, «difícilment pot explicar la desaparició de l'oferta assequible en el conjunt de la ciutat de València, per la qual cosa la cerca de causes i solucions no pot limitar-se al factor turisme».
No obstant això, els districtes pròpiament residencials, com ho són Camins al Grau, Quatre Carreres, la Saidïa, Algiròs o l'Olivereta comencen a notar també els efectes del turisme. Són els següents en la llista amb major oferta turística. En concret, Camins al Grau oferiria un total de 877 pisos turístics, aglutinant la majoria a Aiora, amb 315 habitatges. En segon lloc estaria Quatre Carreres, amb 735 pisos turístics, 235 d'ells en Mont-Olivet. En el cas de la Saidïa (amb 506 pisos turístics), és el barri de Morvedre el que major oferta a turistes aglutinaria, amb 196 habitatges. El barri de Ciutat Jardí, per part seua, seria el que més habitatge turístic oferiria en el districte d'Algiròs (435), amb 196 pisos únicament per a turistes. I en el cas de l'Olivereta (amb 310 pisos), seria el barri de Nou Moles el que major oferta turística donaria als qui trien València com a destinació vacacional. En concret, 198 pisos turístics.
Per contra, són els Poblats del Nord i de l'Oest aquells amb una menor oferta turística, amb 17 i 35 pisos turístics respectivament.
