Cada vegadagenerem més dades. En el 2013 Internet —o per a ser exactes, els usuaris— havia generat quatre zetabytes d'informació, la qual cosa equival a quatre mil milions de terabytes. I el creixement de dades és exponencial, ja que cada vegada hi ha més persones generant dades amb major freqüència.
Així, les dades s'han convertit en «el nou petroli», el combustible que les empreses utilitzen per a generar negoci. Aquestes emmagatzemen i interpreten les dades disponibles en la xarxa per a arribar a més usuaris i oferir-li productes i serveis més personalitzats, obrir nous mercats, fer test de productes..., sense oblidar el potencial de persuasió de les xarxes socials.
Però l'usuari comença a ser conscient del valor de les seues dades, alhora que creix la seua preocupació per la seguretat d'aquests.
A quins riscos ens exposa el Big Data?
- La discriminació predictiva. L'anàlisi predictiva pot ser utilitzat per a prendre decisions sobre l'adequació d'un usuari per a, per exemple, accedir a un determinat treball, un préstec o una targeta de crèdit. És a dir, per a prendre decisions per associació que afecten negativament les persones.
- El risc no està en les dades en si, sinó en la interpretació i/o associació que poden arribar a fer les empreses, i en la presa de decisions automàtica o basada en criteris poc lícits. Poden arribar a discriminar-se usuaris per una predicció feta per un algorisme? En aquest sentit, les empreses hauran de dur a terme un esforç per a evitar despersonalitzar les decisions, i equilibrar l'anàlisi predictiva amb l'atenció personalitzada.
- La pèrdua d'anonimat. Cada vegada és més difícil, per a l'usuari comú, dur a terme una acció online sense associar-la a la seua identitat. Necessitem identificar-nos per a pràcticament qualsevol cosa. La clau per a les empreses serà la implementació de sistemes de seguretat que garantisquen la privacitat i seguretat de les dades, i la capacitat per a generar confiança en els usuaris. Per part dels usuaris, cada vegada s'educa més a limitar la quantitat d'informació personal que es bolquen en la xarxa.
- L'ús governamental. Els governs emmagatzemen cada vegada més dades personals dels ciutadans: nom, raça, sexe, lloc i data de naixement, números de Seguretat Social, de permisos de conduir, de telèfon, fotografies, empremtes dactilars, informació financera... I fins i tot tendències sexuals o afinitats polítiques.
- El negoci de les dades. El Big Data ha generat nous models de negoci, alguns d'ètica discutible, com el negoci de la compravenda de dades. Cada vegada més empreses venen dades segmentades enllaçades al perfil de l'usuari, amb el que l'empresa compradora pot oferir productes altament personalitzats. Així, un embaràs, les tendències sexuals de la persona o una malaltia poden quedar revelats per la publicitat a la qual sotmeten a la persona, encara que aquesta no ho desitge i deixant-li poc marge per a la privacitat. Encara que Google i altres grans empreses intenten implementar polítiques publicitàries que frenen aquestes pràctiques, el fet és que cada vegada estem més exposats, tant com ho estan les nostres dades.
- Els ciberatacs. La cada vegada major interconectivitat i trànsit de dades fa que incremente també el risc d'un robatori, pèrdua, suplantació d'identitat...
