Els esports electrònics mouen audiències de més de cinc milions de persones a Espanya i projectes com la DreamHack lideren el sector. València CF, Llevant UD i Vila-real CF veuen en els videojocs «l'esport del futur» i multiplicaran la seua inversió de cara a la pròxima temporada.
R. Valls Hormigo | València 02.09.2019 | 04.15. Article original: https://www.levante-emv.com/noticias-suscriptor/deportes/2019/09/02/comunitat-valenciana-rinde-esports/1917013.html
Lootear, farmear, noob, caster o tryhard són termes que, encara que a la majoria li sonen a xinés, cada vegada formen part del vocabulari de més i més gent. Però igual que van acabar sent de l'ideari col·lectiu expressions com hat-trick, tie-break o pit lane, acabarem familiaritzant-nos amb la terminologia dels eSports, una categoria esportiva que avança a ritme de creuer i que ja supera en espectadors a grans esdeveniments com les Finals de la NBA.
Aquesta recent explosió de popularitat dels eSports ha deixat a molts fora de lloc i, malgrat que quasi tots sabem que són «competicions de videojocs», a la majoria li costaria explicar sobre què tracten. I és que és realment complicat oferir una explicació global dels esports electrònics ja que es divideixen en diferents gèneres, que al seu torn es reparteixen en diferents videojocs que no tenen res que veure l'un amb l'altre. Hi ha tants esports englobats en el terme «eSports» que pràcticament podríem emplenar aquesta edició explicant cadascun d'ells, però hi ha quatre que destaquen sobre la resta: els MOBA (jocs d'estratègia per equips), els shooters (jocs de guerra), els jocs de cartes col·leccionables i els esportius.
Encara que semble cosa d'un parell de dies, la febre per les competicions de videojocs va començar fa quasi 50 anys. En 1972, la Universitat de Standford va organitzar les «olimpíades intergaláctiques» de Spacewar!. La subscripció anual a la revista Rolling Stone que s'anunciava com a premi i, molt probablement, la cervesa gratis que es repartia entre els assistents van aconseguir reunir desenes d'estudiants que, sense saber-ho, estaven posant la primera pedra d'un nou esport. Tres dècades més tard, l'any 2000; després de molts tornejos de Pokémon, Tetris i Space Invaders, el sector va començar a professionalitzar-se amb la creació de competicions com l'Electronic Sports League (ESL) o la Major League Gaming (MLG). Ja en la dècada del 2010, els eSports, amb League of Legends (LoL) al capdavant, el nombre de seguidors va començar a créixer exponencialment i els dubtes sobre el futur de la indústria es van dissipar quasi per complet. Aquest creixement segueix hui dia i, segons dades del portal especialitzat Newzoo, quasi 200 milions de persones segueixen els esports electrònics de forma habitual i en 2022 s'espera que la xifra augmente fins als 270 milions.
El quan i el com van arribar els esports electrònics a Espanya és més difícil de concretar. Per a alguns experts com el periodista Sergio Benet, la «llavor» es va plantar en actes presencials de finals dels 90' i inicis dels 2000, com les Campus Party de València o tornejos de Starcraft que es van dur a terme a Barcelona i Madrid, encara que Benet també concorda que «és complicat establir una data i lloc exacte». En el que sí que coincideix la majoria del sector és que els eSports van començar a fer-se notables a Espanya fa al voltant de 10 anys, amb els primers esdeveniments de la Lliga de Videojocs Professional (LVP) i l'arribada de la DreamHack a València. Des de llavors el sector ha anat evolucionant de forma similar a com l'ha fet en la resta d'Occident (si parlem de videojocs, Orient és un altre món molt més avançat) i, segons dades de l'Associació Espanyola de Videojocs, l'any passat més de 5 milions de persones van visualitzar alguna competició d'eSports al nostre país.
València, referent a Espanya
La Comunitat Valenciana, i més concretament València, són dos dels llocs que més ràpid van acollir la cultura de l'esport electrònic i en els quals més s'ha desenvolupat. La ja esmentada Campus Party va desembarcar en la capital del Túria l'any 2000 i va aconseguir reunir a quasi 9.000 persones en 2009. Encara que no era un esdeveniment dedicat exclusivament als videojocs, l'ambient gamer es podia respirar en l'ambient i les competicions que organitzaven els assistents van confirmar aquesta tendència. Amb la seua desaparició, en 2010 va arribar a València la DreamHack, un dels majors festivals digitals de tot el món i el principal esdeveniment d'eSports a nivell nacional.
La DreamHack va posar a València en el mapa internacional dels eSports i les seues xifres d'assistència continuen superant-se cada any (el mes de juliol passat va reunir 65.000 persones). El festival compta amb activitats de tota mena: des de tornejos mundials amb premis de més de 100.000 dòlars per al guanyador (com el Pro Circuit de Rocket League) fins a exposicions de les últimes novetats tecnològiques, moltes d'elles a total disposició dels assistents. A més, la presència de youtubers i influencers com 'Wismichu' o 'TheGrefg', amb més de 8 milions de seguidors en xarxes socials, fa que l'esdeveniment tinga una cobertura encara major i que la ciutat siga notícia a tot el món.
Però no solament a València s'estan organitzant activitats relacionades amb els esports electrònics. La Ciutat de la Llum d'Alacant, al costat de Ggtech, va organitzar l'any passat la final de la IESports, la lliga gaming d'instituts, una competició que promou l'esport electrònic entre els joves al mateix temps que impulsa valors com la disciplina, la diversitat o la valentia. Per a José Parrilla, organitzador de la competició, l'objectiu és «crear una comunitat sana» i eliminar certes actituds i estereotips nocius que envolten al món gamer.
El futbol se suma a la festa
Però la Comunitat Valenciana no solament és pionera en eSports per organitzar esdeveniments. El València CF va ser el primer club de futbol espanyol que va crear una secció per als esports electrònics, i poc després li van seguir el Llevant UD i el Vila-real Cf.
Aquesta aposta pels esports electrònics per part d'empreses tan potents com ho són els clubs de Primera Divisió està portant al següent nivell la professionalització del sector i visibilitzant-lo encara més. No obstant això, les estratègies que estan portant els tres equips són molt diferents i, encara que cap dels clubs compten amb equips de shooters per ser jocs amb violència explícita, no tots competeixen en les mateixes lligues ni estan presents en els mateixos jocs.
El València CF compta amb equips de FIFA (futbol) i Hearthstone (joc de cartes d'estratègia), encara que des de l'entitat asseguren que l'any vinent inclouran dos equips nous en altres títols. El club de Mestalla, malgrat que compta amb grans jugadors entre les seues files, s'ha decantat per fitxar a youtubers i streamers com Evangelion, que a més de competir al més alt nivell, atrauen una gran quantitat de seguidors.
El Llevant UD ha preferit centrar-se únicament en el futbol i FIFA és l'únic videojoc en el qual té presència, però és el que ho ha fet de forma més professional. Els homes forts de la secció d'eSports, 'Ranerista' i Dani Aguilar, són dos dels millors jugadors de tota Europa i l'entitat granota farà una aposta encara més important per ells l'any vinent. Disposaran d'una Gaming House, un lloc en el qual podran viure i dedicar-se única i exclusivament a jugar a FIFA.
El club groguet és l'últim que es va sumar a la festa dels eSports. És per això que la secció del Vila-real està menys avançada que la dels altres dos equips valencians, no obstant això, està present en més videojocs que els seus rivals. El submarí groc compta amb secció de FIFA, League of Legends (estratègia per equips), Clash Royale (cartes col·leccionables) i, fins fa poc, Rocket League (futbol i automobilisme).
El perill d'invertir en eSports
La contínua proliferació de notícies sobre les grans xifres econòmiques i d'audiència que mouen els eSports ha creat en el públic alié a l'entorn la percepció que el sector és molt rendible i el benefici econòmic és immediat, però res més lluny de la realitat. Tots els experts coincideixen en un aspecte: els eSports són un sector de present i de futur, però el benefici mai és a curt termini i aquesta falsa idea de «ultrarrentabilitat» ha portat a alguns projectes al fracàs.
El periodista i director d'eSports del València CF, Sergio Benet creu que el principal problema de la indústria és que és «molt dependent de la publicitat» i que necessita «noves vies d'ingressos». El director de la secció del Llevant UD, Lucca Donati, veu en pàgines com Twitch o YouTube una solució a aquesta falta de formes de finançament, mentre que el periodista i caster (narrador) Dani Meroño considera que la irrupció de grans grups mediàtics com Mediapro o Movistar en la compra de drets audiovisuals pot suposar una solució a futur per a aquesta qüestió, «encara que ha quedat provat que els eSports no es venen igual en els mitjans tradicionals que en Internet».
Malgrat que encara existisquen moltes assignatures pendents quant a la professionalització i la regulació de la indústria, els eSports han calat fort en la societat espanyola. La Comunitat Valenciana porta més de dues dècades sent una regió pionera tant en el vessant tecnològic com en l'esportiva i l'assumpte ja no concerneix únicament a joves i 'frikis' dels videojocs. Els eSports són una realitat que ja no podem ignorar i a la qual ens haurem d'acabar acostumant més tard que d'hora.
R. Valls Hormigo | València 02.09.2019 | 04.15. Article original: https://www.levante-emv.com/noticias-suscriptor/deportes/2019/09/02/comunitat-valenciana-rinde-esports/1917013.html
Lootear, farmear, noob, caster o tryhard són termes que, encara que a la majoria li sonen a xinés, cada vegada formen part del vocabulari de més i més gent. Però igual que van acabar sent de l'ideari col·lectiu expressions com hat-trick, tie-break o pit lane, acabarem familiaritzant-nos amb la terminologia dels eSports, una categoria esportiva que avança a ritme de creuer i que ja supera en espectadors a grans esdeveniments com les Finals de la NBA.
Aquesta recent explosió de popularitat dels eSports ha deixat a molts fora de lloc i, malgrat que quasi tots sabem que són «competicions de videojocs», a la majoria li costaria explicar sobre què tracten. I és que és realment complicat oferir una explicació global dels esports electrònics ja que es divideixen en diferents gèneres, que al seu torn es reparteixen en diferents videojocs que no tenen res que veure l'un amb l'altre. Hi ha tants esports englobats en el terme «eSports» que pràcticament podríem emplenar aquesta edició explicant cadascun d'ells, però hi ha quatre que destaquen sobre la resta: els MOBA (jocs d'estratègia per equips), els shooters (jocs de guerra), els jocs de cartes col·leccionables i els esportius.
Encara que semble cosa d'un parell de dies, la febre per les competicions de videojocs va començar fa quasi 50 anys. En 1972, la Universitat de Standford va organitzar les «olimpíades intergaláctiques» de Spacewar!. La subscripció anual a la revista Rolling Stone que s'anunciava com a premi i, molt probablement, la cervesa gratis que es repartia entre els assistents van aconseguir reunir desenes d'estudiants que, sense saber-ho, estaven posant la primera pedra d'un nou esport. Tres dècades més tard, l'any 2000; després de molts tornejos de Pokémon, Tetris i Space Invaders, el sector va començar a professionalitzar-se amb la creació de competicions com l'Electronic Sports League (ESL) o la Major League Gaming (MLG). Ja en la dècada del 2010, els eSports, amb League of Legends (LoL) al capdavant, el nombre de seguidors va començar a créixer exponencialment i els dubtes sobre el futur de la indústria es van dissipar quasi per complet. Aquest creixement segueix hui dia i, segons dades del portal especialitzat Newzoo, quasi 200 milions de persones segueixen els esports electrònics de forma habitual i en 2022 s'espera que la xifra augmente fins als 270 milions.
El quan i el com van arribar els esports electrònics a Espanya és més difícil de concretar. Per a alguns experts com el periodista Sergio Benet, la «llavor» es va plantar en actes presencials de finals dels 90' i inicis dels 2000, com les Campus Party de València o tornejos de Starcraft que es van dur a terme a Barcelona i Madrid, encara que Benet també concorda que «és complicat establir una data i lloc exacte». En el que sí que coincideix la majoria del sector és que els eSports van començar a fer-se notables a Espanya fa al voltant de 10 anys, amb els primers esdeveniments de la Lliga de Videojocs Professional (LVP) i l'arribada de la DreamHack a València. Des de llavors el sector ha anat evolucionant de forma similar a com l'ha fet en la resta d'Occident (si parlem de videojocs, Orient és un altre món molt més avançat) i, segons dades de l'Associació Espanyola de Videojocs, l'any passat més de 5 milions de persones van visualitzar alguna competició d'eSports al nostre país.
València, referent a Espanya
La Comunitat Valenciana, i més concretament València, són dos dels llocs que més ràpid van acollir la cultura de l'esport electrònic i en els quals més s'ha desenvolupat. La ja esmentada Campus Party va desembarcar en la capital del Túria l'any 2000 i va aconseguir reunir a quasi 9.000 persones en 2009. Encara que no era un esdeveniment dedicat exclusivament als videojocs, l'ambient gamer es podia respirar en l'ambient i les competicions que organitzaven els assistents van confirmar aquesta tendència. Amb la seua desaparició, en 2010 va arribar a València la DreamHack, un dels majors festivals digitals de tot el món i el principal esdeveniment d'eSports a nivell nacional.
La DreamHack va posar a València en el mapa internacional dels eSports i les seues xifres d'assistència continuen superant-se cada any (el mes de juliol passat va reunir 65.000 persones). El festival compta amb activitats de tota mena: des de tornejos mundials amb premis de més de 100.000 dòlars per al guanyador (com el Pro Circuit de Rocket League) fins a exposicions de les últimes novetats tecnològiques, moltes d'elles a total disposició dels assistents. A més, la presència de youtubers i influencers com 'Wismichu' o 'TheGrefg', amb més de 8 milions de seguidors en xarxes socials, fa que l'esdeveniment tinga una cobertura encara major i que la ciutat siga notícia a tot el món.
Però no solament a València s'estan organitzant activitats relacionades amb els esports electrònics. La Ciutat de la Llum d'Alacant, al costat de Ggtech, va organitzar l'any passat la final de la IESports, la lliga gaming d'instituts, una competició que promou l'esport electrònic entre els joves al mateix temps que impulsa valors com la disciplina, la diversitat o la valentia. Per a José Parrilla, organitzador de la competició, l'objectiu és «crear una comunitat sana» i eliminar certes actituds i estereotips nocius que envolten al món gamer.
El futbol se suma a la festa
Però la Comunitat Valenciana no solament és pionera en eSports per organitzar esdeveniments. El València CF va ser el primer club de futbol espanyol que va crear una secció per als esports electrònics, i poc després li van seguir el Llevant UD i el Vila-real Cf.
Aquesta aposta pels esports electrònics per part d'empreses tan potents com ho són els clubs de Primera Divisió està portant al següent nivell la professionalització del sector i visibilitzant-lo encara més. No obstant això, les estratègies que estan portant els tres equips són molt diferents i, encara que cap dels clubs compten amb equips de shooters per ser jocs amb violència explícita, no tots competeixen en les mateixes lligues ni estan presents en els mateixos jocs.
El València CF compta amb equips de FIFA (futbol) i Hearthstone (joc de cartes d'estratègia), encara que des de l'entitat asseguren que l'any vinent inclouran dos equips nous en altres títols. El club de Mestalla, malgrat que compta amb grans jugadors entre les seues files, s'ha decantat per fitxar a youtubers i streamers com Evangelion, que a més de competir al més alt nivell, atrauen una gran quantitat de seguidors.
El Llevant UD ha preferit centrar-se únicament en el futbol i FIFA és l'únic videojoc en el qual té presència, però és el que ho ha fet de forma més professional. Els homes forts de la secció d'eSports, 'Ranerista' i Dani Aguilar, són dos dels millors jugadors de tota Europa i l'entitat granota farà una aposta encara més important per ells l'any vinent. Disposaran d'una Gaming House, un lloc en el qual podran viure i dedicar-se única i exclusivament a jugar a FIFA.
El club groguet és l'últim que es va sumar a la festa dels eSports. És per això que la secció del Vila-real està menys avançada que la dels altres dos equips valencians, no obstant això, està present en més videojocs que els seus rivals. El submarí groc compta amb secció de FIFA, League of Legends (estratègia per equips), Clash Royale (cartes col·leccionables) i, fins fa poc, Rocket League (futbol i automobilisme).
El perill d'invertir en eSports
La contínua proliferació de notícies sobre les grans xifres econòmiques i d'audiència que mouen els eSports ha creat en el públic alié a l'entorn la percepció que el sector és molt rendible i el benefici econòmic és immediat, però res més lluny de la realitat. Tots els experts coincideixen en un aspecte: els eSports són un sector de present i de futur, però el benefici mai és a curt termini i aquesta falsa idea de «ultrarrentabilitat» ha portat a alguns projectes al fracàs.
El periodista i director d'eSports del València CF, Sergio Benet creu que el principal problema de la indústria és que és «molt dependent de la publicitat» i que necessita «noves vies d'ingressos». El director de la secció del Llevant UD, Lucca Donati, veu en pàgines com Twitch o YouTube una solució a aquesta falta de formes de finançament, mentre que el periodista i caster (narrador) Dani Meroño considera que la irrupció de grans grups mediàtics com Mediapro o Movistar en la compra de drets audiovisuals pot suposar una solució a futur per a aquesta qüestió, «encara que ha quedat provat que els eSports no es venen igual en els mitjans tradicionals que en Internet».
Malgrat que encara existisquen moltes assignatures pendents quant a la professionalització i la regulació de la indústria, els eSports han calat fort en la societat espanyola. La Comunitat Valenciana porta més de dues dècades sent una regió pionera tant en el vessant tecnològic com en l'esportiva i l'assumpte ja no concerneix únicament a joves i 'frikis' dels videojocs. Els eSports són una realitat que ja no podem ignorar i a la qual ens haurem d'acabar acostumant més tard que d'hora.
