La construcció d'una ciutadania informada és un dels grans desafiaments del nostre temps
GONZALO FANJUL Twitter1 AGO 2019 - 01.4 CEST 1984
“Contra aqueix món canviant i fantasmagòric, un món en el qual el negre pot ser blanc demà, en el qual les condicions climatològiques d'ahir es poden canviar per decret, només hi ha dues garanties. Una és que, per molt que neguem la veritat, la veritat continua existint, per dir-ho així, sense el nostre consentiment, i en conseqüència no podem tergiversar-la de manera que lesione l'eficàcia militar. L'altra és que mentre quede part de la terra sense conquistar, la tradició liberal continuarà viva”.
George Orwell va escriure aquestes línies en 1942, recordant la Guerra Civil espanyola (Assajos triats, 2003). Com a punts altres dels seus escrits, la vigència d'aquestes idees és absolutament contemporània. Quasi huitanta anys després, la terra que hui “queda per conquistar” no és un espai geogràfic, sinó una multiplicitat de territoris legals, institucionals i emocionals. I la nostra batalla es lliura en un context no delimitat i contra un exèrcit inagafable. Però l'essència d'aquest esforç és la mateixa de la qual tant va parlar Orwell: salvaguardar la veritat, defensar els drets existents i obrir espai als quals encara no han sigut reconeguts.
Se m'ocorren pocs assumptes que igualen en rellevància a aquest. I per això volia dedicar la meua última entrada abans de les vacances a això. Aquest blog ha denunciat en moltes ocasions l'alarmant deterioració dels intermediaris tradicionals. La legitimitat i credibilitat d'ONG, organismes internacionals, mitjans de comunicació i fins i tot partits polítics han sigut atacades i la seua necessitat qüestionada. I la resposta d'aquests, ai, no ha fet molt per tranquil·litzar als ciutadans.
La realitat és que el nostre debat públic pateix una fallada multiorgánico. La tertulianització de la informació desvincula a aquesta dels fets, centrant-se en la interpretació superficial, histriònica i, sovint, interessada dels comentaristes. És un debat emocional, en el qual les creences i les percepcions exerceixen un paper més rellevant que la veritat nua. No ajuda l'atomització de canals d'informació i recepció, sense controls ni exigències de qualitat. Les xarxes socials com a substitut d'un conversa serena i informada.
Brexit, Trump i Bolsonaro són exemples recents d'aquest debat obertament mentider i manipulat, amb influència de factors externs. Però el fenomen contamina per complet la conversa sobre assumptes com el clima i les migracions.
Necessitem reflexionar seriosament sobre les respostes a aquest desafiament. És cert que la feblesa dels mitjans tradicionals –alguns dels quals s'han apuntat a la banalització que ja han experimentat molts partits– podria estar sent compensada per altres intermediaris. Una nova generació de canals d'informació d'alta qualitat, però amb un format més lleuger i especialitzat. La xarxa News Deeply, webs esponsoritzades com Planeta Futur [secció d'EL PAÍS on es publica aquest blog i creada en aliança amb la Gates Foundation o FAO, entre altres], les iniciatives xicotetes però àgils d'informació de nínxol com la Revista 5W o els nous intermediaris d'investigació com porCausa formen part d'aquest ecosistema alternatiu.
Però res de tot això evitarà un futur en el qual el debat públic serà més sorollós, atomitzat i confús del que ha sigut en el passat. Per això és imprescindible centrar-se en els ciutadans com a destinataris i protagonistes actius d'aquesta informació. Aqueix és el propòsit de projectes com el del Rebranding de les migracions, que proposem des de porCausa. O de la nova generació d'organitzacions antirumors falsos com Maldita.es. Els propose que el pròxim curs utilitzem aquest espai per a divulgar i discutir altres bones idees. Que l'esperit d'Orwell ens il·lumine a tots.
Mentrestant, que tots els que puguen gaudisquen d'unes reparadores vacances. Les necessitarem.
